Monthly Archives: abril 2013

Història d’una foto: “Bonic Gatet”

Aquesta fotografia correspon a un d’aquells moments inoblidables que vaig passar a Tanzània al Setembre de 2008.

Després d’un llarg dia recorreguent el sud del Serengueti (Seronera) i quan ja estàvem mirant el rellotge, tement que aviat girariem cua i aniriem cap al Lodge, vem veure quelcom que es vellugava entre l’herba, a la llunyania, a prop del camí. En Lawrance, el nostre guia, va dir que era un Cheetah (guepard) I l’Eli, el nostre conductor, es va dirigir cap allà, sense dubtar-ho; va parar el cotxe, al costat d’on se suposava que haviem vist l’animal i vem començar a mirar, incrèdulament al voltant del punt on ens assenyalava… i res!

Van passar uns segons i seguiem sense veure res. “És aquí, aquí, a pocs metres!!!” però res de res… no erem capaços de veure’l.

En Lawrance va obrir la porta del tot terreny, es va aixecar (sense baixar del cotxe) I va assenyalar amb el braç… Nosaltres seguiem sense veure res; només un munt d’herbes daurades pel sol… començàvem a dubttar si aquell era el lloc…

De sobte, un enorme cap de lleopard aparegué del no res… Guau! Vull dir… Miau!

400 mm, f9.0, 1/10, ISO 200, modus AV, enfoc automàtic, bean bag, flaix i teleflaix.

En Lawrance segue de cop I tancà la porta a l’instant… no era un cheetah, era un lleopard!!! I segons ens va repetir diverses vegades: “El lleopard es dolent… caça pel plaer de caçar… els altres animals cacen per a menjar, però el lleopard no… el lleopard caça perquè li agrada caçar”.

Fascinant! Quina elegància i saber estar! I el teniem allí, a pocs metres… Increïble!!!

Els minuts següents foren molt intensos, i tots vem tenir una pujada d’adrenalina brutal!!!

I quan va girar el cap i ens mirà… èxtasi total!!!

Jo era incapaç de pensar, disparava per inèrcia i… ufff, encara se’m posa la pell de gallina quan hi penso.

El fet és que, en aquells moments, era conscient que estava disparant amb una ISO baixa, però no vaig gosar a pujar-la per por al soroll… i vaig comfiar en que el flaix em donaria velocitat suficient, però no estava segura… m’era indifferent, davant meu, a pocs metres, tenia un “bonic gatet” i això era el que realment importava.

Avui sé que haurida d’haver apujat la ISO per a així haver guanyat velocitat i qualitat, però bé, ja no puc tornar-la a fer… Espero que la foto li faci justícia a aquest preciós animal.

Posted in Àfrica, Història d'una foto, Making off, Tanzània Tagged , , |

1 any i + 1000 visites!!!

Hola a tots/es!

Em fa molta i·lusió anunciar-vos que al mes de Març aquest web va fer 1 any, i no tant sols això, sino que en pocs dies després es van sobrepassar les 1000 visites!!!

Ni en els meus millors somnis hagués imaginat que tindria tantes visites en un any… el públic al que anava dirigit aquest web són els meus familiars, amics i coneguts… però sembla ser que també hi ha força gent encuriosida que accedeix al web des de diferents països del món.

Gràcies al Google analytics puc veure que tot i que la majoria de visites són de gent d’Espanya, hi ha un gran nombre de gent d’Estats Units que també ha passat per aquí (deu ser pel fet que treballo en una empresa Americana, i de tant en tant penjo alguna foto a la intranet de l’empresa).

El mapa parla per sí sol:

I per als que no vagin forts en geografia, els països marcats en verd són (entre parèntesi el nombre de visites): Espanya (776), Estats Units (124), Regne Unit (17), Suïssa (7), Alemanya (7), India (6), Polònia (6), Xile (5), Noruega (5), Brasil (4), Argentina (3), Bolivia (3), Xina (3), França (3), Itàlia (3), Mèxic (3), Aràbia Saudita (3), Bèlgica (2), Canadà (2), Indonèsia (2), Marroc (2), Nova Zelanda (2), El Salvador (2), República Dominicana (1), Geòrgia (1), Islàndia (1), Eslovènia (1), Turquia (1) i no hi ha dades d’ubicació per a 7 visites.

Moltes gràcies a tots els que heu visitat el web, i als que ho esteu fent ara, per a ajudar a engrossir aquesta llista de visites.

Si voleu que us enviï un correu quan penji una nova entrada, només heu d’omplir el formulari que trobareu a la pestanya “Contacte”. Els que ja l’esteu rebent, si el voleu seguir rebent, tranquils… no heu de fer res.

Fins aviat!

Esther Inglada

Posted in Notícies