Història d’una foto: “Bonic Gatet”

29/04/2013 by Esther Inglada | Leave a comment

Aquesta fotografia correspon a un d’aquells moments inoblidables que vaig passar a Tanzània al Setembre de 2008.

Després d’un llarg dia recorreguent el sud del Serengueti (Seronera) i quan ja estàvem mirant el rellotge, tement que aviat girariem cua i aniriem cap al Lodge, vem veure quelcom que es vellugava entre l’herba, a la llunyania, a prop del camí. En Lawrance, el nostre guia, va dir que era un Cheetah (guepard) I l’Eli, el nostre conductor, es va dirigir cap allà, sense dubtar-ho; va parar el cotxe, al costat d’on se suposava que haviem vist l’animal i vem començar a mirar, incrèdulament al voltant del punt on ens assenyalava… i res!

Van passar uns segons i seguiem sense veure res. “És aquí, aquí, a pocs metres!!!” però res de res… no erem capaços de veure’l.

En Lawrance va obrir la porta del tot terreny, es va aixecar (sense baixar del cotxe) I va assenyalar amb el braç… Nosaltres seguiem sense veure res; només un munt d’herbes daurades pel sol… començàvem a dubttar si aquell era el lloc…

De sobte, un enorme cap de lleopard aparegué del no res… Guau! Vull dir… Miau!

400 mm, f9.0, 1/10, ISO 200, modus AV, enfoc automàtic, bean bag, flaix i teleflaix.

En Lawrance segue de cop I tancà la porta a l’instant… no era un cheetah, era un lleopard!!! I segons ens va repetir diverses vegades: “El lleopard es dolent… caça pel plaer de caçar… els altres animals cacen per a menjar, però el lleopard no… el lleopard caça perquè li agrada caçar”.

Fascinant! Quina elegància i saber estar! I el teniem allí, a pocs metres… Increïble!!!

Els minuts següents foren molt intensos, i tots vem tenir una pujada d’adrenalina brutal!!!

I quan va girar el cap i ens mirà… èxtasi total!!!

Jo era incapaç de pensar, disparava per inèrcia i… ufff, encara se’m posa la pell de gallina quan hi penso.

El fet és que, en aquells moments, era conscient que estava disparant amb una ISO baixa, però no vaig gosar a pujar-la per por al soroll… i vaig comfiar en que el flaix em donaria velocitat suficient, però no estava segura… m’era indifferent, davant meu, a pocs metres, tenia un “bonic gatet” i això era el que realment importava.

Avui sé que haurida d’haver apujat la ISO per a així haver guanyat velocitat i qualitat, però bé, ja no puc tornar-la a fer… Espero que la foto li faci justícia a aquest preciós animal.

Posted in Àfrica, Història d'una foto, Making off, Tanzània Tagged , , |

1 any i + 1000 visites!!!

16/04/2013 by Esther Inglada | Leave a comment

Hola a tots/es!

Em fa molta i·lusió anunciar-vos que al mes de Març aquest web va fer 1 any, i no tant sols això, sino que en pocs dies després es van sobrepassar les 1000 visites!!!

Ni en els meus millors somnis hagués imaginat que tindria tantes visites en un any… el públic al que anava dirigit aquest web són els meus familiars, amics i coneguts… però sembla ser que també hi ha força gent encuriosida que accedeix al web des de diferents països del món.

Gràcies al Google analytics puc veure que tot i que la majoria de visites són de gent d’Espanya, hi ha un gran nombre de gent d’Estats Units que també ha passat per aquí (deu ser pel fet que treballo en una empresa Americana, i de tant en tant penjo alguna foto a la intranet de l’empresa).

El mapa parla per sí sol:

I per als que no vagin forts en geografia, els països marcats en verd són (entre parèntesi el nombre de visites): Espanya (776), Estats Units (124), Regne Unit (17), Suïssa (7), Alemanya (7), India (6), Polònia (6), Xile (5), Noruega (5), Brasil (4), Argentina (3), Bolivia (3), Xina (3), França (3), Itàlia (3), Mèxic (3), Aràbia Saudita (3), Bèlgica (2), Canadà (2), Indonèsia (2), Marroc (2), Nova Zelanda (2), El Salvador (2), República Dominicana (1), Geòrgia (1), Islàndia (1), Eslovènia (1), Turquia (1) i no hi ha dades d’ubicació per a 7 visites.

Moltes gràcies a tots els que heu visitat el web, i als que ho esteu fent ara, per a ajudar a engrossir aquesta llista de visites.

Si voleu que us enviï un correu quan penji una nova entrada, només heu d’omplir el formulari que trobareu a la pestanya “Contacte”. Els que ja l’esteu rebent, si el voleu seguir rebent, tranquils… no heu de fer res.

Fins aviat!

Esther Inglada

Posted in Notícies

Història d’una foto: La Joia Maragda

20/03/2013 by Esther Inglada | 1 Comment

L’any 2008 vaig visitar Eslovènia, concretament la zona de l’oest (Parc Nacional del Triglav, Alps Julians i Ruta Maragda) i el sud (coves del carst), a més de passar un parell de dies a la capital, Ljubljana.

El que més em va agradar va ser l’oest: els païsatges, el color de l’aigua dels rius… us ho recomano si sou uns enamorats de les fotografies de païsatge (o, simplement, del païsatge)

Quan ja estavem gairebé al final de la “Ruta Maragda” vem trobar aquesta veritable “joia” gràcies al propietari de la casa on ens vem allotjar un parell de dies, el Sr. Kolman (un home encantador), que ens la va recomanar. A la guia que duiem tot just l’anomenavem i hauriem passat de llarg, de no ser per ell.

10mm, f18, 30 seg., ISO 100, filtre polaritzador i trespeus.

Es tracta de la “Slap Kozjak” (cascada Kozjak).

Amb només uns 15 metres d’alçada, impresiona no per la seva alçada, sino per la seva bellesa. L’aigua ha anat erosionant les roques dels voltants al llarg dels segles, formant una espècie de semiesfera o semicova, trencada per la part superior, per on cau l’aigua.

La humitat de l’ambient és molt alta i les roques fosques (gairebé negres) que l’envolten s’han cobert d’una fina capa verda, a joc amb el color de l’aigua.

Jo l’anomeno “La Joia Maragda”, perquè per a mi és una petita joia que va empapar la meva retina de color verd maragda, aquest vert que tant m’agrada, que sempre recordo i que em dóna una gran sensació de tranquilitat quan el torno a mirar.

El verd és un dels meus colors preferits. Suposo que per això, m’agraden especialment aquesta foto, i la del post anterior.

Hi ha algun color que us agradi especialment? Quin?

Posted in Eslovènia, Història d'una foto, Making off, Notícies Tagged , , |

Història d’una foto: Astrantia major

24/02/2013 by Esther Inglada | 2 Comments

Aquesta fotografia que us presento avui, Astrantia major,  no la trobareu en cap de les galleries d’aquest web (de moment), perquè no correspon a cap “gran viatge”, sino que la vaig fer durant un Taller practice de Fotografia de Flora Pirinenca, de l’Oriol Alamany, del 1 al 3 de Juliol de 2011, a la Cerdanya (Pirineu Català). Potser us soni d’haverla vista a les meves galleries de Fotonatura i Whytake.

Ens dirigiem a un prat ple d’orquídees i, al començament del camí, vaig descobrir aquesta curiosa i espectacular flor. Era la primera vegada que la veia i no savia de què es tractava, però em va cridar molt l’atenció i vaig parar per a fotografiar-la.

Es trobava a prop d’un arbust I estava mig al sol I a l’ombra, així que vaig treure el “xino” (el meu petit reflector “made in Hong Kong” que em van regalar en un stand del Sonimagfoto per fer de “traductora espontànea” angles-castellà-anglès), per a il·luminar-la més adecuadament (bé, això és un dir, perquè el reflector és de molt mala qualitat I reflexa el llum d’una manera molt especial) I vaig començar a jugar amb la profunditat de camp per a aconseguir l’enfoc sufficient a la flor, sense malmetre el fons.

Sense gairebé adonar-me, vaig passar més d’una hora amb ella, intentant captar tota la seva bellesa I tots els seus detalls. Va ser un petit parentesi de relax I d’abstracció de la realitat.

A mi m’agrada molt el resultat, I espero que a vosaltres també us agradi.

100 mm, f 5.0, 1/400 s., ISO 100, Mode manual, Medició Puntual, Trespeus, Reflector i Disparador.

Al grup hi havia un botànic qui em va dir de què es tractava I després, a casa, gràcies a Sant Google I Santa Wikipèdia vaig averiguar la resta… Es tracta d’una astrància major (Astrantia major), espècie de la família de les apiàcies (de la que també en formen part: l’api, l’anet, les pastanagues I el fonoll, entre d’altres).

Unes setmanes més tard vaig tornar a la zona I em vaig acostar al lloc on estava aquesta flor, amb l’esperança de tornar-la a veure, però ja era tard… la planta s’havia assecat I ja no hi quedava res.

M’agradaria tornar-la a veure (I fotografiar-la). Hauré d’esperar a principis d’estiu.

Posted in Història d'una foto, Making off, Notícies Tagged |

Història d’una foto: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

06/02/2013 by Esther Inglada | 3 Comments

Aquesta vol ser una nova secció dins del meu blog, en la que us explicaré la història d’una foto en concret: on la vaig fer i les circumstàncies que l’envolten.

I per començar aquesta secció… que millor que fer-ho amb una de les meves primeres fotos: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

1/320 s, f/4,5; ISO 100, 70 mm

Si us llegiu la meva presentació veureu que tot just acabava de començar a afeccionar-me a la fotografia de natura quan vaig fer aquesta foto, el juliol del 2007. El meu primer viatge fotogràfic va ser un “workshop” de fotografía a Islàndia, amb l’Iñaki Relanzón, pocs mesos després de comprar la meva primera càmera rèflex digital i d’haver fet un curset de cap de setmana d’iniciació a la fotografia, als Aiguamolls de l’Empordà amb l’Iñaki.

Feia pocs dies que estavem a Islàndia i ens dirigiem a Landmannalaugar. Haviem fet algunes parades en el camí per a fer fotos del païsatge, i en una d’aquestes parades ens trobavem en un lloc estret, fent fotos. Va venir un tot terreny, que va parar, i la gent que hi anava a dins ens va dir que haviem de sortir d’allí, que en pocs minuts passaria un ramat de més de 100 cavalls que transportàven d’un lloc a un altre i que, com que el lloc on erem era estret, podia ser perillós… L’iñaki ens va fer recollir i nosaltres, resignats, li vem fer cas. Vem pujar a les furgonetes i vem seguir endavant.

Vem arribar a una vall ampla i, tot d’una, l’Iñaki va parar la furgoneta i ens va donar quatre instruccions per a fer les fotos als cavalls: no vellugar-nos del costat de la furgoneta perquè podia ser perillós,… i alguna cosa més que no recordo. En pocs minuts vem començar a veure els cavalls, i el cor em va començar a bategar com mai… l’adrenalina corria per les meves venes i tot em tremolava.

Com si estiguessim al Far-West, un grup de vaquers (islandesos) conduïen el ramat: uns al davant, uns enmig i uns altres al darrera. Venien trotant… ràpid. Un cop van arribar a l’alçada de la furgoneta, el grup es va obrir, i uns cavalls van passar pel davant nostre (a tocar!) i els altres per darrera del vehicle.

Van ser 3 minuts intensos entre la primera i la darrera foto.

Una experiència inolvidable!!!

Si voleu que inclogui en aquesta secció alguna fotografia en concret, no deixeu de fer-m’ho saber mitjançant un comentari en aquesta entrada del blog o fent servir el formulari.

Fins aviat!

Posted in Història d'una foto, Islàndia, Making off, Notícies Tagged , , |

Bon Any 2013!!!

20/12/2012 by Esther Inglada | Leave a comment

Aquest 2012 ha estat molt dur per a tots, en general. La crisi econòmica ha colpejat a molta gent que ho ha passat francament malament.

Jo he tingut la sort que per a mi ha estat més o menys com els anteriors, però sóc conscient de tot el que està passant, i em preocupa.

Malhauradament, no sembla que la situació hagi de canviar radicalment al 2013 si tots nosaltres no hi fem res.

Per això, els meus desitjos són que tots aquells que es trobin en una situació complicada “vegin una llum que els guiï” per a sortir de la situació en la que es troben.

Què representa la llum? La llum representa una idea brillant, un esforç continuat, un desig que pot més que les penuries. Només amb il·lusió i esforç es pot tirar endavant.

La foto triada per a representar aquest desig la vaig fer el passat mes d’octubre a Noruega: “Aurora Vs. Contaminació lumínica”.

En aquesta foto, la llum verda de l’aurora competeix amb els colors daurats reflectits als núvols del fons i que no són sino contaminació lumínica. Representa també una lluita entre el bé i el mal, el ying i el yang.

Espero que en aquest 2013, tothom pugui trobar la seva “aurora” (verd=esperança) per a tirar endavant, passant per damunt de tots els problemes.

Us desitjo un molt feliç 2013!!!

Posted in Notícies Tagged , |

Nova Galeria: Noruega

29/11/2012 by Esther Inglada | 3 Comments

Ja podeu visitar una nova galeria: Noruega.

Com us vaig avançar, al meu post anterior, el principal objectiu del viatge era veure i fotografiar aurores boreals, però també vem tenir temps per a fer altres tipus de fotos i gaudir de la natura.

Com que no feia gaire fred (tot i els aproximadament 20ºC de diferència amb Barcelona, vem estar la major part del temps uns pocs graus sobre 0) ens vem atrevir a explorar la zona pel nostre compte. De dia recorriem la zona a la cerca de possibles llocs des d’on fer les aurores, i a la nit hi tornavem. Això ens va permetre copsar els colors de la tardor de Noruega i de fotografiar un grupet de rens.

A les nits, les condicions eren una mica més dures (sobretot els darrers dies en els que vem arribar a uns graus sóta zero), però mai no van ser extremes: la humitat de la costa o de la vora dels llacs i el ventet feien davallar la sensació tèrmica uns quants graus més, però res que no fos suportable amb la roba d’abric que duiem.

Us recomano, als que pogueu, anar a veure aquest espectacle que són les aurores… son impresionants! El veure com es velluguen i omplen tot el cel, un o més arcs de llum de 180º, d’una banda a l’altra és espectacular, i sobretot, difícil d’explicar i de copsar.

Mentrestant, podeu fer-los un cop d’ull a la selecció que trobareu a la galeria de Noruega. Espero que us agradi.

Fins aviat!

Posted in Galeries, Noruega, Notícies Tagged , , , |

Noruega.. Ben aviat!

08/11/2012 by Esther Inglada | Leave a comment

Aquest octubre passat vaig anar a Noruega, a la zona de Tromso, amb l’objectiu de veure i fotografiar Aurores Boreals.

Les aurores ens van donar la benvinguda quan estavem arrivant, a l’avio. Espectaculars!!!! Malhauradament, el cel es va cobrir de núvols ben aviat i així va estar durant 3 nits més. Vem haver d’intentar esquivar els núvols, buscar les clarianes, o jugar amb ells per a fer alguna foto de les “vedettes” del viatge.

La pluja també ens va acompanyar, però vem tenir la sort de veure uns rens pastant i bevent a la vora d’un llac. Els colors de la tardor omplien el païsatge.

La segona part de la setmana va ser més productiva, amb aurores més maques i amb el cel més descobert. Ara el problema seguia sent la contaminació lumínica que hi ha a la costa, i algun que altre núvol juganer.

Aviat podreu veure la galeria de Noruega.

Mentrestant, gaudiu de les fotos que he penjat a la selecció de la galeria d’inici (plana principal) i de les que acompanyen aquest text.

Fins aviat!

Posted in Noruega, Notícies Tagged , |

Nova Galeria: Estats Units

29/07/2012 by Esther Inglada | 2 Comments

Aquest mes de juliol he visitat alguns Parcs dels USA als estats d’Arizona, Utah i Califòrnia: Grand Canyon, Horshoe Bend, Antelope Canyon, Monument Valley, Arches NP, Brice Canyon NP…

Ha estat un viatge principalment païsatjistic, tot i que els 2 darrers dies vem fer una escapadeta a la zona de Monterrey i de San Simeon (Califòrnia) per a fotografiar una mica de fauna: foques, lleons marins, llúdrigues marines i elefants marins.

He gaudit molt de l’experiència i del païsatge i espero que es vegi reflexat a les fotografies de la nova galeria: Estats Units, que ja podeu visitar.

Espero que us agradin.

Moltes gràcies a tots els que decidiu passar una estoneta mirant les meves fotografies.

Fins a la propera!

Posted in Estats Units, Galeries, Notícies Tagged , , , |

Nova Galeria: Bolivia

15/05/2012 by Esther Inglada | Leave a comment

Ja podeu visitar la galeria de Bolivia.

A Bolivia vem visitar d’una banda l’Altiplà (Salar d’Uyuni i Reserva Eduardo Avaroa) i d’una altra la Selva de Madidi. Dos climes totalment oposats.

El Salar d’Uyuni és el Salar més gran del món. Com a data curiosa dir que es fa servir de referència per a cal·librar els satèlits.

Dins del Salar d’Uyuni, hi ha l’Illa Incahuasi… un illot de terra enmig d’un immens mar de sal. Ple de cactus gegants mil·lenaris, contrasta amb el païsatge del voltant.

La Reserva Eduardo Avaroa és plena de llacunes de diferents colors: Colorada, Verda… és curiós el color que agafen les seves aïgues degut als minerals que s’hi troben. En aquestes llacunes podem trobar 3 espècies diferents de flamencs (de les 6 que existeixen a tot el món: James’ Flamingo (Phoenicoparrus jamesi), Andean Flamingo (Phoenicoparrus andinus) i Chilean Flamingo (Phoenicopterus chilensis). Els més vistosos i abundants quan hi vem ser eren els primers.

En aquest racó del món també trobem mostres d’activitat volcànica: el volcà Ollagüe, el volcà Licancabur i el “Sol de Mañana”, una zona de fangs bullents similar a les que vaig veure a Islandia, entre altres.

Madidi és totalment diferent. La selva és plena de vida, però és difícil veure-la i molt més fotografiar-la. L’espessor de la vegetació i l’alçada dels arbres en són els culpables. Els mamífers són molt porucs i defugen de la presència humana (no hem d’oblidar que fins fa poc temps, l’home els caçava i avui en dia encara hi ha caçadors furtius). Per la nit és més fàcil veure els petits animalons: granotes, aranyes… sobretot amb l’ajuda d’un bon guia coneixedor dels sorolls dels animals.

Espero que gaudiu d’aquest recull de fotografies.

Posted in Bolivia, Galeries, Notícies Tagged , , |