-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
Espècies en perill: L’orangutà de Borneo (Pongo pygmaeus).
L’orangutà de Borneo és nadiu d’aquesta illa. Viu als boscos tropicals i subtropicals de les terres baixes de Borneo, així com en àrees muntanyoses de fins a 1.500 metres d’altitud.
L’orangurà de Borneo és la tercera espècie més gran de primat, després de les dues espècies de goriles, i el més gran animal arbori dels nostres dies. A la natura, els mascles pesen una mitjana de 75 Kg. (amb pesos que oscil·len entre els 50 i els 100 kg.) i fan entre 1,2 i 1,4 metres d’alçada. Les femelles, una mica més petites, fan una mitja de 38,5 Kg. (fan entre 30 i 50 Kg.) i entre 1 i 1,2 metres d’alçada. En captivitat solen pesar més.
L’orangutà de Borneo té un cos distinctiu, amb uns braços molt llargs, que poden arribar a 1,5 metres. El seu pèl és de color vermellós i tant les mans com els seus peus són prènsils.
La seva dieta, molt variada, està composta per més de 400 tipus disferents de menjar incloent-hi figues, fulles, llavors, ous d’ocells, flors, mel i insectes, entre altres. Prenen la quantitat necesària d’aigua de la fruita i dels forats als arbres.
Les femelles arriben a la maduresa entre els 6 i els 11 anys, tot i que no tenen les primeres cries fins als 14-15 anys d’edat. Les cries passen uns quants anys amb la mare que els ensenya tot el que han de saber, fins que s’independitzen.
L’orangutà de Borneo està en perill d’acord amb la llista vermella de mamífer de l’IUCN, i està inclòs a l’Apendix I de CITES. Es calcula que només en queden uns 54,500 en estat salvatge.
Les principals amenaces que té són els incendis (destrucció del seu hàbitat), la caça i el tràfic il·legal de cries al mercat negre.
Posted in Àsia, Borneo, Espècies en perill, Notícies
Tagged àsia, Borneo, Espècies en perill, fauna, Orangutà, Orangutan, Pongo pygmaeus
Nova Galeria: Aus
Hola a tots!
Després de molt donar-li voltes, he finalitzat la selecció de material per a una nova galeria temàtica i ha arribat el moment de presentar-vos-la: es tracta de la galeria “Aus”.
Dins de la galeria “Aus” trobareu fotografies fetes en petits viatges o escapades curtes, que no es troben a les galeries dedicades als “llocs”.
Algunes fotos han il·lustrat post anteriors i potser les recordareu, però la majoria són inèdites fins ara.
Les fotografies d’aquesta galeria s’han fet als llocs següents:
- Andújar: aprofitant els viatges a Andújar per a intentar veure el linx ibèric, he fotografiat alguns dels ocells que s’acosten a la menjadora d’un fotògraf de la zona, a qui agraeixo la seva amabilitat i dedicació.
- Parc Natural del Delta del Llobregat: al costat de l’aeroport de Barcelona, hi vaig de tant en tant, per a fer una petita escapadeta de matí o de tarda. Sembla mentida poder gaudir d’aquest petit “oasi” a pocs minuts de casa (en cotxe).
- Extremadura: una escapada d’una setmana per la zona. Les fotos són del Parc Nacional de Monfragüe, Los Barruecos i la Sierra de San Pedro (aquestes darreres fetes des d’un dels hides de Photo Raptors).
- Farne Islands, Seahouses i St. Abbs Head: una altra escapadeta d’una setmana, aquest cop una mica més lluny, al Regne Unit.
Podeu deixar els vostres comentaris al formulari del peu d’aquest post.
Moltes gràcies per fer-hi un cop d’ull. Espero que us agradin.
Fins aviat!
Esther
Posted in Aus, Extremadura, Galeries, Notícies, Regne Unit
Tagged Anglaterra, aus, aves, Barcelona, Barruecos, bird, Cáceres, Delta, Extremadura, Galeria, Galeries, Galleries, Llobregat, Monfragüe, Noticias, Notícies, Novetats, Reino Unido, UK, United Kingdom
Nova Galeria: Borneo
Ja teniu disponible la galeria de Borneo, on trobareu fotografies, entre d’altres, d’algunes espècies en perill d’extinció, com poden ser els orangutans, els elefants pigmeus o els micos nariguts.
El nostre viatge a Borneo es centrà en la zona de Sabah, que pertany a la part de Malàisia de l’illa.
El recorregut va incloure els llocs següents:
-
Mount Kinabalu NP. La nostra visita a aquesta zona va estar limitada a l’ària de serveis del parc pel tancament temporal de la majoria dels camins degut a un terratrèmol i unes esllevissades posteriors produïdes per unes plujes torrencials. Alguns dels camins ja han estat oberts a principis de desembre de 2015, però la zona de Mesilau, on hi havia les plantes carnívores que voliem veure segueix tancada i no hi ha data d’obertura prevista.
-
Pooring Hot Springs, on vem veure la Rafflesia, la flor més gran i estranya del món, de la que ja us vaig donar més detalls al meu post anterior.
-
El Centre de Rehabilitació d’Orangutans a Sepilok, fundat al 1964, es dediquen a la recuperació i reintroducció al món natural, d’orangutans orfes.
-
Riu Kinabatangan i els seus afluents, on vem poder observar d’aprop, des d’una barca, a un grup d’elefants pigmeus de Borneo, banyant-se al riu. Aquest és un dels pocs llocs on viu el mico nassut (Nasalis larvatus), endèmic de Borneo i que està en greu perill d’extinció, doncs depèn exclusivament d’aquest fràgil hàbitat, molt amenaçat per la indústria de l’oli de palma.
-
Danum Valley Conservation Area, 438 quilòmetres quadrats de selva primigènia, pràcticament intacta… un paradís en el que vem poder veure orangutans (Pongo pygmaeus) i langurs vermells (Presbytis rubicunda) en estat salvatge, entre d’altres.
-
Tabin, bosc secundari (ja no és el que era), però vem poder veure gibó de Müller o gibó gris (Hylobates muelleri), dos tipus de llúdria: la llúdria de Sumatra (Lutra sumatrana) i la Llúdia de l’Índia (Lutra perspicillata) entre d’altres animals interessants.
-
Sepilok Rainforest Discovery Center, molt a prop del Centre de Rehabilitació d’Orangutans de Sepilok, és un centre d’interpretació de la natura. Hi ha diverses torres i pasarel·les d’observació sobre la selva de Kapili-Sepilok. El jardí botànic recull una bona mostra de la flora de Borneo. Aquí també vem poder veure orangutans i calaus.
Les fotografies seleccionades volen ser una representació de les espècies que ens vem trobar al llarg del recorregut.
Espero que us agradin.
Fins aviat!
Esther
Borneo… ben aviat!!!
Hola a tots,
Com alguns ja sabeu, aquest estiu vaig viatjar a Borneo, concretament a la regió de Sabah, al nord de l’illa.
Altre cop la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc…
Mentrestant, aquí us deixo un parell de regalets… (bé tres):
- Un Orangutà (Pongo pygmaeus) del Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre. Allí es dediquen a rehabilitar i reintroduir orangutans orfes o confiscats. Els joves reben totes les cures necessàries a la maternitat, mentre que quan es fan grans passen a viure lliurement a la Sepilok Forest Reserve. Dos cops al dia s’ofereix menjar en unes plataformes als orangutans lliures. Quan hi ha abundància de menjar, són pocs els que s’acosten a menjar, però aquest complement és important per a la seva supervivència a l’època seca, quan hi ha escassetat.
- Un grup d’elefants pigmeus de Borneo (Elephas maximus borneensis) banyant-se i ofegant-se els uns als altres al riu Kinabatangan. Quan vem arribar al Kinabatangan Jungle Camp ens van dir que hi havia un grup d’elefants a prop, riu avall, que s’estaven allunyant (havien estat voltant pel KJC mateix pocs dies abans – encara es veien les marques i restes). Era el dia perfecte per anar a veure’ls. Els elefants estaven menjant a la vora del riu i van començar a banyar-se i a jugar a l’aigua, fins i tot ofegant-se els uns als altres.
- Una Rafflesia, la flor més gran i una de les més estranyes del món: és paràsita, no té fulles, ni tiges; triga uns 9 mesos a formar-se i obrir-se i un cop oberta només triga una setmana a fer-se malbé. A la foto podeu veure una d’un sol dia (dreta), les restes d’una feta malbé (centre) i una que encara s’està formant (esquerra). La de la foto (Rafflesia Keithii) feia uns 65 cm. mentre que l’espècie més gran pot arribar a fer 90 -100 cm. de diàmetre
Ben aviat publicaré la galeria sencera de Borneo i us explicaré més coses d’aquest fantàstic viatge.
Moltes gràcies per la vostra paciència!
Salutacions,
Esther
Posted in Àsia, Borneo, Notícies
Tagged borneensis, Borneo, Elephant, Elephas maximus, Kinabatangan, News, Noticias, Notícies, Orangutan, Pigmy, Pongo pygmaeus, Rafflesia, Sepilok
Nova Galeria: Etiòpia
Ja podeu visitar la galeria d’Etiòpia, on trobareu espècies tan emblemàtiques com el llop d’Etiòpia, del que ja us en vaig fer un post, o el papió Gelada, ambdues endèmiques d’aquest país.
Durant el nostre viatge vem visitar els següents llocs:
- Awash NP, on vem trobar un gran nombre d’ocells, i d’entre els mamífers, destacar el Beisa Oryx.
- Bale Mountains NP, on vem visitar tres zones: Gasay, Saneti Plateau i l’Harena Forest, i on vem poder veure el Mountain Nyala, el llop d’Etiòpia i la Mona verda de les muntanyes de Bale, respectivament.
- Wondo Genet, un bon lloc per a veure aus, entre les que destaquen el White-cheeked Turaco i el Silvery-cheeked Hornbill, com a les més espectaculars.
- Abiyata-Shala NP, on hi ha diverses espècies de Hornbill.
- Bishangari Lodge, de difícil accés, a la vora del llac Langano, està envoltat de vida i natura. Una àliga pescadora volta per allà, però malauradament no vem poder fotografiar-la.
- Llac Zeway. Hi ha un port de pescadors, i hi abunden els pelicans, marabús i altres aus aquàtiques. A prop hi ha el llac Koka, on també hi ha força aus aquàtiques.
- Debre Libanos. De camí al monestir hi ha un grup de Gelades. Va ser difícil acostar-s’hi, perquè la gent (nens i adults) els tiren pedres i els Gelades aquí són molt desconfiats.
- Llac Tana. Hi ha diverses illes amb temples, però no està permesa la entrada a les dones, així que vem anar a visitar una església ortodoxa a l’altre costat del llac. Les pintures són impressionants. Aquí us presento un Sant Jordi… amb drac i tot!
- Gondar. Vem visitar una església i el castell.
- Simien Mountains, darrer destí del nostre itinerari, on vem veure els Papions Gelada, que són més grans i peluts que els de Debre Libanos, i molt més confiats que aquells; en ser un Parc Natural aquí ningú no els molesta. Altres espècies destacades són el Trencalòs i la Cabra Ibex.
El viatge va ser al mes de Setembre, el final de l’època humida, és per això que vem trobar el paisatge majoritàriament de color verd intens, molt diferent de la imatge d’Etiòpia que jo tenia.
Espero que les fotos siguin una bona representació de la biodiversitat del país, i que us agradin.
Etiòpia… ben aviat!!!
Hola a tots,
Com alguns ja sabeu, el passat mes de setembre vaig viatjar a Etiòpia.
Per diversos motius (professionals, personals i tècnics), la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc… molt poc… de fet, ja he fet la sel·lecció de fotos i ja les estic preparant perquè les pogueu veure al web ben aviat.
tic, tac, tic, tac…
Mentrestant, aquí us deixo un regalet… un Gelada Baboon de les Simien Mountains!
… fins aviat!!!
Espècies en perill: El xacal d’Etiòpia (Canis simensis)
El xacal d’Etiòpia (canis simensis) és l´única espècie de llop que es troba a l’Àfrica. És endèmic de les muntanyes d’Etiòpia que es troben a una alçada d’entre 3200 i 4500 metres per damunt del nivell del mar i és el cànid més amenaçat d’extinció del món.
Tot i ser més proper genèticament al llop gris, és molt similar a un xacal tant en tamany com en forma (d’aquí el seu nom en Català), i té les cames llargues i el morro punxagut. El xacal d’Etiòpia tè el pèl de color rogenc, amb marques distintives de color blanc al llarg del cos i negre a la cua. Els mascles són un 20% més grans que les femelles.
Viuen en grups d’entre 3 i 13 adults, però acostumen a caçar individualment. La seva dieta es basa majoritàriament en diferents espècies de rosegadors, éssent el Tachyoryctes macrocephalus, el principal.
Avui en dia, la població més gran de xacal d’Etiòpia (al voltant del 50% del total) es troba al Parc Nacional de les Muntanyes de Bale, on se’ls pot trobar en dues àrees: La vall del Web i les planures de Sanetti.
El xacal d’Etiòpia està classificat com a “en perill d’extinció ” a la llista vermella de la IUCN:
Les causes naturals de mortalitat inclouen la predació dels joves per les hienes tacades o els rapinyaires, mort de fam en els juvenils, patògens i paràsits com la ràbia, i causes humanes.
La reducció de la població es deu a diversos factors: la pèrdua continua del seu habitat deguda a l’agricultura, accidents de traffic, caça, la hibridació amb gossos domestics i malalties.
Els esforços per a la seva conservació inclouen la vacunació contra la ràbia, no només dels gossos domèstics sinó també dels xacals d’Etiòpia, la esterilització dels gossos domèstics i dels híbrids i l’educació de la població respecte al xacal d’Etiòpia, entre d’altres.
Posted in Àfrica, Espècies en perill, Etiòpia, Notícies
Tagged Àfrica, Bale, Canis simensis, Espècies en perill, Ethiopian Wolf, etíope, Etiòpia, llop, lobo, Sanetti, Web, xacal
Bon any 2015!!!
El 2014 queda enrere… Ja tenim aquí el 2015!!!
Començem-lo amb il·lusió.
Molt bon any nou a tothom!!!
Posted in Notícies
