Ja podeu visitar la galeria d’Uganda, plena de fotografies de les diferents espècies que vem veure, algunes d’elles en perill d’extinció, com per exemple els Rinoceronts Blancs, altres d’endèmiques, com l’Abellerol gola-roig (Merops bulocki), el Turac gegant (Corythaeola cristata) i el Calau de galtes grises (Bycanistes brevis); per no oblidar-nos dels emblemàtics Goril·les de Muntanya i dels Ximpanzés.
A Uganda s’hi poden veure més de 1.000 espècies d’ocells. Nosaltres en vem veure unes 350, però no va ser possible fotografiar-les totes, només una petita part, doncs la distància i les condicions de llum dels llocs més frondosos no sempre ho permetien.
El nostre itinerari va incloure els següents punts:
Espero que us agradin les fotografies que he sel·leccionat per a crear aquesta galeria.
Fins al proper viatge…
L’orangutà de Borneo és nadiu d’aquesta illa. Viu als boscos tropicals i subtropicals de les terres baixes de Borneo, així com en àrees muntanyoses de fins a 1.500 metres d’altitud.
L’orangurà de Borneo és la tercera espècie més gran de primat, després de les dues espècies de goriles, i el més gran animal arbori dels nostres dies. A la natura, els mascles pesen una mitjana de 75 Kg. (amb pesos que oscil·len entre els 50 i els 100 kg.) i fan entre 1,2 i 1,4 metres d’alçada. Les femelles, una mica més petites, fan una mitja de 38,5 Kg. (fan entre 30 i 50 Kg.) i entre 1 i 1,2 metres d’alçada. En captivitat solen pesar més.
L’orangutà de Borneo té un cos distinctiu, amb uns braços molt llargs, que poden arribar a 1,5 metres. El seu pèl és de color vermellós i tant les mans com els seus peus són prènsils.
La seva dieta, molt variada, està composta per més de 400 tipus disferents de menjar incloent-hi figues, fulles, llavors, ous d’ocells, flors, mel i insectes, entre altres. Prenen la quantitat necesària d’aigua de la fruita i dels forats als arbres.
Les femelles arriben a la maduresa entre els 6 i els 11 anys, tot i que no tenen les primeres cries fins als 14-15 anys d’edat. Les cries passen uns quants anys amb la mare que els ensenya tot el que han de saber, fins que s’independitzen.
L’orangutà de Borneo està en perill d’acord amb la llista vermella de mamífer de l’IUCN, i està inclòs a l’Apendix I de CITES. Es calcula que només en queden uns 54,500 en estat salvatge.
Les principals amenaces que té són els incendis (destrucció del seu hàbitat), la caça i el tràfic il·legal de cries al mercat negre.
Hola a tots!
Després de molt donar-li voltes, he finalitzat la selecció de material per a una nova galeria temàtica i ha arribat el moment de presentar-vos-la: es tracta de la galeria “Aus”.
Dins de la galeria “Aus” trobareu fotografies fetes en petits viatges o escapades curtes, que no es troben a les galeries dedicades als “llocs”.
Algunes fotos han il·lustrat post anteriors i potser les recordareu, però la majoria són inèdites fins ara.
Les fotografies d’aquesta galeria s’han fet als llocs següents:
Podeu deixar els vostres comentaris al formulari del peu d’aquest post.
Moltes gràcies per fer-hi un cop d’ull. Espero que us agradin.
Fins aviat!
Esther
Ja teniu disponible la galeria de Borneo, on trobareu fotografies, entre d’altres, d’algunes espècies en perill d’extinció, com poden ser els orangutans, els elefants pigmeus o els micos nariguts.
El nostre viatge a Borneo es centrà en la zona de Sabah, que pertany a la part de Malàisia de l’illa.
El recorregut va incloure els llocs següents:
Mount Kinabalu NP. La nostra visita a aquesta zona va estar limitada a l’ària de serveis del parc pel tancament temporal de la majoria dels camins degut a un terratrèmol i unes esllevissades posteriors produïdes per unes plujes torrencials. Alguns dels camins ja han estat oberts a principis de desembre de 2015, però la zona de Mesilau, on hi havia les plantes carnívores que voliem veure segueix tancada i no hi ha data d’obertura prevista.
Pooring Hot Springs, on vem veure la Rafflesia, la flor més gran i estranya del món, de la que ja us vaig donar més detalls al meu post anterior.
El Centre de Rehabilitació d’Orangutans a Sepilok, fundat al 1964, es dediquen a la recuperació i reintroducció al món natural, d’orangutans orfes.
Riu Kinabatangan i els seus afluents, on vem poder observar d’aprop, des d’una barca, a un grup d’elefants pigmeus de Borneo, banyant-se al riu. Aquest és un dels pocs llocs on viu el mico nassut (Nasalis larvatus), endèmic de Borneo i que està en greu perill d’extinció, doncs depèn exclusivament d’aquest fràgil hàbitat, molt amenaçat per la indústria de l’oli de palma.
Danum Valley Conservation Area, 438 quilòmetres quadrats de selva primigènia, pràcticament intacta… un paradís en el que vem poder veure orangutans (Pongo pygmaeus) i langurs vermells (Presbytis rubicunda) en estat salvatge, entre d’altres.
Tabin, bosc secundari (ja no és el que era), però vem poder veure gibó de Müller o gibó gris (Hylobates muelleri), dos tipus de llúdria: la llúdria de Sumatra (Lutra sumatrana) i la Llúdia de l’Índia (Lutra perspicillata) entre d’altres animals interessants.
Sepilok Rainforest Discovery Center, molt a prop del Centre de Rehabilitació d’Orangutans de Sepilok, és un centre d’interpretació de la natura. Hi ha diverses torres i pasarel·les d’observació sobre la selva de Kapili-Sepilok. El jardí botànic recull una bona mostra de la flora de Borneo. Aquí també vem poder veure orangutans i calaus.
Les fotografies seleccionades volen ser una representació de les espècies que ens vem trobar al llarg del recorregut.
Espero que us agradin.
Fins aviat!
Esther
Hola a tots,
Com alguns ja sabeu, aquest estiu vaig viatjar a Borneo, concretament a la regió de Sabah, al nord de l’illa.
Altre cop la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc…
Mentrestant, aquí us deixo un parell de regalets… (bé tres):
Ben aviat publicaré la galeria sencera de Borneo i us explicaré més coses d’aquest fantàstic viatge.
Moltes gràcies per la vostra paciència!
Salutacions,
Esther
Ja podeu visitar la galeria d’Etiòpia, on trobareu espècies tan emblemàtiques com el llop d’Etiòpia, del que ja us en vaig fer un post, o el papió Gelada, ambdues endèmiques d’aquest país.
Durant el nostre viatge vem visitar els següents llocs:
El viatge va ser al mes de Setembre, el final de l’època humida, és per això que vem trobar el paisatge majoritàriament de color verd intens, molt diferent de la imatge d’Etiòpia que jo tenia.
Espero que les fotos siguin una bona representació de la biodiversitat del país, i que us agradin.
Hola a tots,
Com alguns ja sabeu, el passat mes de setembre vaig viatjar a Etiòpia.
Per diversos motius (professionals, personals i tècnics), la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc… molt poc… de fet, ja he fet la sel·lecció de fotos i ja les estic preparant perquè les pogueu veure al web ben aviat.
tic, tac, tic, tac…
Mentrestant, aquí us deixo un regalet… un Gelada Baboon de les Simien Mountains!
… fins aviat!!!
