Tag Archives: Àfrica

Nova galeria: Uganda

Ja podeu visitar la galeria d’Uganda, plena de fotografies de les diferents espècies que vem veure, algunes d’elles en perill d’extinció, com per exemple els Rinoceronts Blancs, altres d’endèmiques, com l’Abellerol gola-roig (Merops bulocki), el Turac gegant (Corythaeola cristata) i el Calau de galtes grises (Bycanistes brevis); per no oblidar-nos dels emblemàtics Goril·les de Muntanya i dels Ximpanzés.

A Uganda s’hi poden veure més de 1.000 espècies d’ocells. Nosaltres en vem veure unes 350, però no va ser possible fotografiar-les totes, només una petita part, doncs la distància i les condicions de llum dels llocs més frondosos no sempre ho permetien.

El nostre itinerari va incloure els següents punts:

  • Mabamba Swamp, a prop d’Entebbe, la capital, on vem poder veure el Bec d’esclop (Balaenicepx rex), una extrany ocell de gran tamany que viu a aquests aiguamolls.

  • Llac Mburo
  • Bwindi NP. El dia de la nostra arribada vem fer una caminada per a veure ocells, destacant el Turac gegant (Corythaeola cristata). L’endemà vem fer un trecking per a cercar goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei). Per una part vem tenir sort, perquè no estaven gaire lluny, però per una altra, la hora que et deixen estar amb ells no va cundir gaire, doncs no paraven de vellugar-se per la selva i els vem haver d’anar seguint per un terreny bastant inclinat i difícil.

  • Queen Elizabeth NP – L´únic lloc on vem veure lleons. També hi vem veure els endèmics Fredeluga del Senegal (Vanellus senegallus) i el bubú dels papirs (Lanarius mufumbriri), aquest darrer molt amagat en un canyissar de plantes de papirus, el seu hàbitat natural.

  • Kibale NP. On vem fer el trecking per a veure els ximpanzés (Pan troglodytes). Gairebé tota l’estona van estar a dalt dels arbres, i sense parar de vellugar-se, però al principi van baixar a terra un parell d’exemplars que ens van donar una mica de joc. Al trecking per a buscar els ximps, hi ha diversos grups de gent que busquen de manera separada, però quan un grup troba la família de ximpanzés, aleshores el guia avisa a la resta de guies i s’ajunten els grups, podent arribar a ser més de 50 persones per a un únic grup de ximpanzés, la qual cosa és una mica agobiant per a uns i altres.

  • Kibale Swamp, circuit circular al voltant d’un aiguamoll/llac molt productiu pel que fa a visualització d’espècies d’ocells i d’alguns micos: el Cercopitec de cua vermella (Cercopithecus ascanius), el Còlob vermell (Piliocolobus), etc…
  • Murchison Falls NP: on vem fer un passeig en barca d’anar i tornar al peu de les cascades, i on vem poder veure moltes espècies, entre elles l’Alció gegant africà (Megaceryle maxima) i el Duc pescador de Pel (Scotopelia peli), com a les més especials. A la resta del parc vem veure també un gran nombre de mamífers: elefant africà (Loxodonta africana) , oribí (Ourebia ourebi), hipopòtam (Hippopotamus amphibius), Antílop aquàtic (Kobus ellipsiprymnus) i la Mona vermella (Erythrocebus patas) , entre d’altres.

  • Ziwa Rhino Sanctuary: una reserva on recuperen i protegeixen rinoceronts blancs (Ceratotherium simum) amb l’objectiu de re-introduïr-los en el futur als parcs Naturals d’Uganda. És un projecte a llarg termini. En l’actualitat en ténen 19 i nosaltres vem poder veure una femella (“Nandi”) i una cria d’1 any: (“Sonic”). Per a mi va ser un moment molt especial el poder estar tan a prop d’un animal que està en una situació extrema de perill d’extinció.

Espero que us agradin les fotografies que he sel·leccionat per a crear aquesta galeria.

Fins al proper viatge…

Posted in Àfrica, Galeries, Notícies, Uganda Also tagged , , , , , , |

Nova Galeria: Etiòpia

Ja podeu visitar la galeria d’Etiòpia, on trobareu espècies tan emblemàtiques com el llop d’Etiòpia, del que ja us en vaig fer un post, o el papió Gelada, ambdues endèmiques d’aquest país.

Durant el nostre viatge vem visitar els següents llocs:

  • Awash NP, on vem trobar un gran nombre d’ocells, i d’entre els mamífers, destacar el Beisa Oryx.

EI20140908-5497_EI

EI20140911-6287_EI

  • Wondo Genet, un bon lloc per a veure aus, entre les que destaquen el White-cheeked Turaco i el Silvery-cheeked Hornbill, com a les més espectaculars.
  • Abiyata-Shala NP, on hi ha diverses espècies de Hornbill.
  • Bishangari Lodge, de difícil accés, a la vora del llac Langano, està envoltat de vida i natura. Una àliga pescadora volta per allà, però malauradament no vem poder fotografiar-la.
  • Llac Zeway. Hi ha un port de pescadors, i hi abunden els pelicans, marabús i altres aus aquàtiques. A prop hi ha el llac Koka, on també hi ha força aus aquàtiques.

EI20140916-9091_EI

  • Debre Libanos. De camí al monestir hi ha un grup de Gelades. Va ser difícil acostar-s’hi, perquè la gent (nens i adults) els tiren pedres i els Gelades aquí són molt desconfiats.
  • Llac Tana. Hi ha diverses illes amb temples, però no està permesa la entrada a les dones, així que vem anar a visitar una església ortodoxa a l’altre costat del llac. Les pintures són impressionants. Aquí us presento un Sant Jordi… amb drac i tot!

EI20140919-9685

  • Gondar. Vem visitar una església i el castell.
  • Simien Mountains, darrer destí del nostre itinerari, on vem veure els Papions Gelada, que són més grans i peluts que els de Debre Libanos, i molt més confiats que aquells; en ser un Parc Natural aquí ningú no els molesta. Altres espècies destacades són el Trencalòs i la Cabra Ibex.

EI20140921-0134_EI

El viatge va ser al mes de Setembre, el final de l’època humida, és per això que vem trobar el paisatge majoritàriament de color verd intens, molt diferent de la imatge d’Etiòpia que jo tenia.

Espero que les fotos siguin una bona representació de la biodiversitat del país, i que us agradin.

Posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , , , , , |

Etiòpia… ben aviat!!!

Hola a tots,

Com alguns ja sabeu, el passat mes de setembre vaig viatjar a Etiòpia.

Per diversos motius (professionals, personals i tècnics), la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc… molt poc… de fet, ja he fet la sel·lecció de fotos i ja les estic preparant perquè les pogueu veure al web ben aviat.

tic, tac, tic, tac…

Mentrestant, aquí us deixo un regalet… un Gelada Baboon de les Simien Mountains!

… fins aviat!!!

 

Posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , |

Espècies en perill: El xacal d’Etiòpia (Canis simensis)

El xacal d’Etiòpia (canis simensis) és l´única espècie de llop que es troba a l’Àfrica. És endèmic de les muntanyes d’Etiòpia que es troben a una alçada d’entre 3200 i 4500 metres per damunt del nivell del mar i és el cànid més amenaçat d’extinció del món.

EI20140913-7331

Tot i ser més proper genèticament al llop gris, és molt similar a un xacal tant en tamany com en forma (d’aquí el seu nom en Català), i té les cames llargues i el morro punxagut. El xacal d’Etiòpia tè el pèl de color rogenc, amb marques distintives de color blanc al llarg del cos i negre a la cua. Els mascles són un 20% més grans que les femelles.

EI20140912-6705

Viuen en grups d’entre 3 i 13 adults, però acostumen a caçar individualment. La seva dieta es basa majoritàriament en diferents espècies de rosegadors, éssent el Tachyoryctes macrocephalus, el principal.

EI20140912-6960

Avui en dia, la població més gran de xacal d’Etiòpia (al voltant del 50% del total) es troba al Parc Nacional de les Muntanyes de Bale, on se’ls pot trobar en dues àrees: La vall del Web i les planures de Sanetti.

El xacal d’Etiòpia està classificat com a “en perill d’extinció ” a la llista vermella de la IUCN:

Endangerered

Les causes naturals de mortalitat inclouen la predació dels joves per les hienes tacades o els rapinyaires, mort de fam en els juvenils, patògens i paràsits com la ràbia, i causes humanes.

La reducció de la població es deu a diversos factors: la pèrdua continua del seu habitat deguda a l’agricultura, accidents de traffic, caça, la hibridació amb gossos domestics i malalties.

EI20140912-6938

Els esforços per a la seva conservació inclouen la vacunació contra la ràbia, no només dels gossos domèstics sinó també dels xacals d’Etiòpia, la esterilització dels gossos domèstics i dels híbrids i l’educació de la població respecte al xacal d’Etiòpia, entre d’altres.

Posted in Àfrica, Espècies en perill, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , , , , , , , , |

Espècies en perill: La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis)

La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis), descoberta al 1902, és un dels primats menys coneguts d’Àfrica. Com les altres espècies de cercopitecus ténen dimorfisme sexual, éssent els mascles una mica més grans que les femelles, tenint els genitals de color brillant.

EI20140913-7690

D’hàbits diürns, passen la major part del temps menjant. La seva dieta està basada principalment en el bambú de les terres altes africanes (Arundinaria alpina) a l’època plujosa (el 77% de la seva dieta), menjant també alguns fruits en l’època seca. Flors i insectes completen la seva dieta.

 

Endèmica de les Montanyes Bale a Etiòpia, sembla ser que viu exclusivament als bambussars, trobant-se a les terres altes fins als 3.000 metres d’altitud.

La mona verda de les muntanyes de Bale està classificada com a “Vulnerable” a la llista IUCN i es troba a l’Apèndix II de CITES.

vulnerable 2

La principal amenaça a la que ha de fer front la mona verda de les muntanyes de Bale és la pèrdua del seu habitat: les poblacions humanes que no deixen de crèixer a Etiòpia, la conversió de terres per a l’agricultura, els incendis forestalls i la tala forestal estan reduïnt els boscos de bambú dels que en depèn.

El futur de la mona verda de les muntanyes de Bale depèn estretament de la conservació i l’explotació sostenible dels bambussars on viu.

Posted in Àfrica, Espècies en perill, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , , , , , , , , , , , , |

Madagascar… Ben aviat!

Al setembre passat vaig passar 3 setmanes a Madagascar, l’illa més gran d’Àfrica i la quarta en tamany del món (éssent una mica més gran que França).

Vem visitar diferents parcs naturals del centre de l’illa amb l’objectiu de gaudir al màxim de la poca natura que queda intacta, doncs el país pateix una important deforestació.

La deforestació a Madagascar és el resultat de tres activitats: l’agricultura de tall i crema (per a crear camps d’arròs), la ramaderia (el zebú no menja herva seca i la cremen perquè torni a sortir, verda) i la producció de llenya i carbó per a cuinar.

Cada any, una tercera part de Madagascar es crema. Nosaltres ho vem poder constatar, no hi havia dia que no veiessim fum a l’horitzó o passessim al costat d’un o més camps acabats de cremar. El que un dia era l’illa verda ara és l’illa vermella (pel color de la seva terra).

La destrucció de l’hàbitat original fa que la majoria d’espècies úniques de Madagascar (+75% són endemismes, és a dir, no es troben enlloc més) estiguin en greu perill d’extinció. És per això que em sento realment afortunada d’haver pogut veure unes quantes d’aquestes espècies i en alguns casos, fins i tot fotografiar-les.

Indri

La galeria de Madagascar us mostrarà un recull de la fauna, flora i païsatges que vem trobar al llarg de la nostra ruta… i espero poder-vos-la ensenyar ben aviat!!!

Posted in Àfrica, Madagascar, Notícies Also tagged , , |

Història d’una foto: “Bonic Gatet”

Aquesta fotografia correspon a un d’aquells moments inoblidables que vaig passar a Tanzània al Setembre de 2008.

Després d’un llarg dia recorreguent el sud del Serengueti (Seronera) i quan ja estàvem mirant el rellotge, tement que aviat girariem cua i aniriem cap al Lodge, vem veure quelcom que es vellugava entre l’herba, a la llunyania, a prop del camí. En Lawrance, el nostre guia, va dir que era un Cheetah (guepard) I l’Eli, el nostre conductor, es va dirigir cap allà, sense dubtar-ho; va parar el cotxe, al costat d’on se suposava que haviem vist l’animal i vem començar a mirar, incrèdulament al voltant del punt on ens assenyalava… i res!

Van passar uns segons i seguiem sense veure res. “És aquí, aquí, a pocs metres!!!” però res de res… no erem capaços de veure’l.

En Lawrance va obrir la porta del tot terreny, es va aixecar (sense baixar del cotxe) I va assenyalar amb el braç… Nosaltres seguiem sense veure res; només un munt d’herbes daurades pel sol… començàvem a dubttar si aquell era el lloc…

De sobte, un enorme cap de lleopard aparegué del no res… Guau! Vull dir… Miau!

400 mm, f9.0, 1/10, ISO 200, modus AV, enfoc automàtic, bean bag, flaix i teleflaix.

En Lawrance segue de cop I tancà la porta a l’instant… no era un cheetah, era un lleopard!!! I segons ens va repetir diverses vegades: “El lleopard es dolent… caça pel plaer de caçar… els altres animals cacen per a menjar, però el lleopard no… el lleopard caça perquè li agrada caçar”.

Fascinant! Quina elegància i saber estar! I el teniem allí, a pocs metres… Increïble!!!

Els minuts següents foren molt intensos, i tots vem tenir una pujada d’adrenalina brutal!!!

I quan va girar el cap i ens mirà… èxtasi total!!!

Jo era incapaç de pensar, disparava per inèrcia i… ufff, encara se’m posa la pell de gallina quan hi penso.

El fet és que, en aquells moments, era conscient que estava disparant amb una ISO baixa, però no vaig gosar a pujar-la per por al soroll… i vaig comfiar en que el flaix em donaria velocitat suficient, però no estava segura… m’era indifferent, davant meu, a pocs metres, tenia un “bonic gatet” i això era el que realment importava.

Avui sé que haurida d’haver apujat la ISO per a així haver guanyat velocitat i qualitat, però bé, ja no puc tornar-la a fer… Espero que la foto li faci justícia a aquest preciós animal.

Posted in Àfrica, Història d'una foto, Making off, Tanzània Also tagged , |

Nova Galeria: Tanzània

Des d’ara ja podreu veure les imatges de la nova galeria “Tanzània“.

Els que em coneixeu bé, sabeu que a Tanzània se’m va “disparar” el dit, i vaig fer moooltes, masses fotografies… que m’ha costat molt seleccionar.

En aquesta galeria hi ha també un important treball de classificació de les espècies que hi surten. Els llibres / guies tant de mamífers com d’ocells que duiem estaven en anglès i llatí, així que he hagut de buscar els noms en català i en castellà a internet. Malhauradament no els he trobat tots… en falta algun (si en saveu algun dels que hi manquen… us estaré agraïda si me’l dieu). M’agrada classificar el que fotografio i, com que no hi entenc gaire, és una mena de repte personal que m’he fixat.

Finalment comentar-vos com n’és de difícil el fotografiar amb altes temperatures. En moltes ocasions era possible veure l’escalfor com pujava des del terra. L’autoenfocament de les nostres càmeres es tornava boig en aquestes condicions, i enfocar a mà també era difícil perquè l’escalfor també enganyava els nostres ulls.

Aquestes fotografies es van fer al Setembre – Octubre de 2009, durant l’època seca. Com veureu, el païsatge i els colors són molt diferents dels de les galeries anteriors (Islàndia, Eslovènia i Donna Nook). En aquest cas, el torrat de l’herba seca és el protagonista en la majoria de les fotografies, tot i que el verd hi és present de tant en tant.

Espero que us agradin!

Esther

Posted in Àfrica, Galeries, Notícies, Tanzània Also tagged , , |