Monthly Archives: febrer 2013

Història d’una foto: Astrantia major

Aquesta fotografia que us presento avui, Astrantia major,  no la trobareu en cap de les galleries d’aquest web (de moment), perquè no correspon a cap “gran viatge”, sino que la vaig fer durant un Taller practice de Fotografia de Flora Pirinenca, de l’Oriol Alamany, del 1 al 3 de Juliol de 2011, a la Cerdanya (Pirineu Català). Potser us soni d’haverla vista a les meves galleries de Fotonatura i Whytake.

Ens dirigiem a un prat ple d’orquídees i, al començament del camí, vaig descobrir aquesta curiosa i espectacular flor. Era la primera vegada que la veia i no savia de què es tractava, però em va cridar molt l’atenció i vaig parar per a fotografiar-la.

Es trobava a prop d’un arbust I estava mig al sol I a l’ombra, així que vaig treure el “xino” (el meu petit reflector “made in Hong Kong” que em van regalar en un stand del Sonimagfoto per fer de “traductora espontànea” angles-castellà-anglès), per a il·luminar-la més adecuadament (bé, això és un dir, perquè el reflector és de molt mala qualitat I reflexa el llum d’una manera molt especial) I vaig començar a jugar amb la profunditat de camp per a aconseguir l’enfoc sufficient a la flor, sense malmetre el fons.

Sense gairebé adonar-me, vaig passar més d’una hora amb ella, intentant captar tota la seva bellesa I tots els seus detalls. Va ser un petit parentesi de relax I d’abstracció de la realitat.

A mi m’agrada molt el resultat, I espero que a vosaltres també us agradi.

100 mm, f 5.0, 1/400 s., ISO 100, Mode manual, Medició Puntual, Trespeus, Reflector i Disparador.

Al grup hi havia un botànic qui em va dir de què es tractava I després, a casa, gràcies a Sant Google I Santa Wikipèdia vaig averiguar la resta… Es tracta d’una astrància major (Astrantia major), espècie de la família de les apiàcies (de la que també en formen part: l’api, l’anet, les pastanagues I el fonoll, entre d’altres).

Unes setmanes més tard vaig tornar a la zona I em vaig acostar al lloc on estava aquesta flor, amb l’esperança de tornar-la a veure, però ja era tard… la planta s’havia assecat I ja no hi quedava res.

M’agradaria tornar-la a veure (I fotografiar-la). Hauré d’esperar a principis d’estiu.

Posted in Història d'una foto, Making off, Notícies Tagged |

Història d’una foto: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

Aquesta vol ser una nova secció dins del meu blog, en la que us explicaré la història d’una foto en concret: on la vaig fer i les circumstàncies que l’envolten.

I per començar aquesta secció… que millor que fer-ho amb una de les meves primeres fotos: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

1/320 s, f/4,5; ISO 100, 70 mm

Si us llegiu la meva presentació veureu que tot just acabava de començar a afeccionar-me a la fotografia de natura quan vaig fer aquesta foto, el juliol del 2007. El meu primer viatge fotogràfic va ser un “workshop” de fotografía a Islàndia, amb l’Iñaki Relanzón, pocs mesos després de comprar la meva primera càmera rèflex digital i d’haver fet un curset de cap de setmana d’iniciació a la fotografia, als Aiguamolls de l’Empordà amb l’Iñaki.

Feia pocs dies que estavem a Islàndia i ens dirigiem a Landmannalaugar. Haviem fet algunes parades en el camí per a fer fotos del païsatge, i en una d’aquestes parades ens trobavem en un lloc estret, fent fotos. Va venir un tot terreny, que va parar, i la gent que hi anava a dins ens va dir que haviem de sortir d’allí, que en pocs minuts passaria un ramat de més de 100 cavalls que transportàven d’un lloc a un altre i que, com que el lloc on erem era estret, podia ser perillós… L’iñaki ens va fer recollir i nosaltres, resignats, li vem fer cas. Vem pujar a les furgonetes i vem seguir endavant.

Vem arribar a una vall ampla i, tot d’una, l’Iñaki va parar la furgoneta i ens va donar quatre instruccions per a fer les fotos als cavalls: no vellugar-nos del costat de la furgoneta perquè podia ser perillós,… i alguna cosa més que no recordo. En pocs minuts vem començar a veure els cavalls, i el cor em va començar a bategar com mai… l’adrenalina corria per les meves venes i tot em tremolava.

Com si estiguessim al Far-West, un grup de vaquers (islandesos) conduïen el ramat: uns al davant, uns enmig i uns altres al darrera. Venien trotant… ràpid. Un cop van arribar a l’alçada de la furgoneta, el grup es va obrir, i uns cavalls van passar pel davant nostre (a tocar!) i els altres per darrera del vehicle.

Van ser 3 minuts intensos entre la primera i la darrera foto.

Una experiència inolvidable!!!

Si voleu que inclogui en aquesta secció alguna fotografia en concret, no deixeu de fer-m’ho saber mitjançant un comentari en aquesta entrada del blog o fent servir el formulari.

Fins aviat!

Posted in Història d'una foto, Islàndia, Making off, Notícies Tagged , , |