Category Archives: Espècies en perill

Espècies en perill: L’orangutà de Borneo (Pongo pygmaeus).

L’orangutà de Borneo és nadiu d’aquesta illa. Viu als boscos tropicals i subtropicals de les terres baixes de Borneo, així com en àrees muntanyoses de fins a 1.500 metres d’altitud.

EI20150705-5699

L’orangurà de Borneo és la tercera espècie més gran de primat, després de les dues espècies de goriles, i el més gran animal arbori dels nostres dies. A la natura, els mascles pesen una mitjana de 75 Kg. (amb pesos que oscil·len entre els 50 i els 100 kg.) i fan entre 1,2 i 1,4 metres d’alçada. Les femelles, una mica més petites, fan una mitja de 38,5 Kg. (fan entre 30 i 50 Kg.) i entre 1 i 1,2 metres d’alçada. En captivitat solen pesar més.

EI20150717-9250

L’orangutà de Borneo té un cos distinctiu, amb uns braços molt llargs, que poden arribar a 1,5 metres. El seu pèl és de color vermellós i tant les mans com els seus peus són prènsils.

EI20150717-9100

La seva dieta, molt variada, està composta per més de 400 tipus disferents de menjar incloent-hi figues, fulles, llavors, ous d’ocells, flors, mel i insectes, entre altres. Prenen la quantitat necesària d’aigua de la fruita i dels forats als arbres.

EI20150717-9113

Les femelles arriben a la maduresa entre els 6 i els 11 anys, tot i que no tenen les primeres cries fins als 14-15 anys d’edat. Les cries passen uns quants anys amb la mare que els ensenya tot el que han de saber, fins que s’independitzen.

EI20150717-8832

L’orangutà de Borneo està en perill d’acord amb la llista vermella de mamífer de l’IUCN, i està inclòs a l’Apendix I de CITES. Es calcula que només en queden uns 54,500 en estat salvatge.

Critically Endangered

Les principals amenaces que té són els incendis (destrucció del seu hàbitat), la caça i el tràfic il·legal de cries al mercat negre.

Also posted in Àsia, Borneo, Notícies Tagged , , , , , , |

Espècies en perill: El xacal d’Etiòpia (Canis simensis)

El xacal d’Etiòpia (canis simensis) és l´única espècie de llop que es troba a l’Àfrica. És endèmic de les muntanyes d’Etiòpia que es troben a una alçada d’entre 3200 i 4500 metres per damunt del nivell del mar i és el cànid més amenaçat d’extinció del món.

EI20140913-7331

Tot i ser més proper genèticament al llop gris, és molt similar a un xacal tant en tamany com en forma (d’aquí el seu nom en Català), i té les cames llargues i el morro punxagut. El xacal d’Etiòpia tè el pèl de color rogenc, amb marques distintives de color blanc al llarg del cos i negre a la cua. Els mascles són un 20% més grans que les femelles.

EI20140912-6705

Viuen en grups d’entre 3 i 13 adults, però acostumen a caçar individualment. La seva dieta es basa majoritàriament en diferents espècies de rosegadors, éssent el Tachyoryctes macrocephalus, el principal.

EI20140912-6960

Avui en dia, la població més gran de xacal d’Etiòpia (al voltant del 50% del total) es troba al Parc Nacional de les Muntanyes de Bale, on se’ls pot trobar en dues àrees: La vall del Web i les planures de Sanetti.

El xacal d’Etiòpia està classificat com a “en perill d’extinció ” a la llista vermella de la IUCN:

Endangerered

Les causes naturals de mortalitat inclouen la predació dels joves per les hienes tacades o els rapinyaires, mort de fam en els juvenils, patògens i paràsits com la ràbia, i causes humanes.

La reducció de la població es deu a diversos factors: la pèrdua continua del seu habitat deguda a l’agricultura, accidents de traffic, caça, la hibridació amb gossos domestics i malalties.

EI20140912-6938

Els esforços per a la seva conservació inclouen la vacunació contra la ràbia, no només dels gossos domèstics sinó també dels xacals d’Etiòpia, la esterilització dels gossos domèstics i dels híbrids i l’educació de la població respecte al xacal d’Etiòpia, entre d’altres.

Also posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Tagged , , , , , , , , , , , |

Espècies en perill: La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis)

La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis), descoberta al 1902, és un dels primats menys coneguts d’Àfrica. Com les altres espècies de cercopitecus ténen dimorfisme sexual, éssent els mascles una mica més grans que les femelles, tenint els genitals de color brillant.

EI20140913-7690

D’hàbits diürns, passen la major part del temps menjant. La seva dieta està basada principalment en el bambú de les terres altes africanes (Arundinaria alpina) a l’època plujosa (el 77% de la seva dieta), menjant també alguns fruits en l’època seca. Flors i insectes completen la seva dieta.

 

Endèmica de les Montanyes Bale a Etiòpia, sembla ser que viu exclusivament als bambussars, trobant-se a les terres altes fins als 3.000 metres d’altitud.

La mona verda de les muntanyes de Bale està classificada com a “Vulnerable” a la llista IUCN i es troba a l’Apèndix II de CITES.

vulnerable 2

La principal amenaça a la que ha de fer front la mona verda de les muntanyes de Bale és la pèrdua del seu habitat: les poblacions humanes que no deixen de crèixer a Etiòpia, la conversió de terres per a l’agricultura, els incendis forestalls i la tala forestal estan reduïnt els boscos de bambú dels que en depèn.

El futur de la mona verda de les muntanyes de Bale depèn estretament de la conservació i l’explotació sostenible dels bambussars on viu.

Also posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Tagged , , , , , , , , , , , , , , , |

Espècies en perill: Lèmur de nas ample (Prolemur simus)

El lèmur de nas ample (Prolemur simus) es l’espècie més gran dels 3 lèmurs del bambú.

EI20130912_MG_2655

La seva dieta està basada principalment en el bambú gegant (Arhariostachys madagascariensis). Una petita part de la seva dieta (5%) la constitueixen altes espècies de bambú, fruites i altes aliments (terra i bolets).

Endèmic de Madagascar, en l’actualitat la seva distribució es restringeix a diverses àrees de dins i dels voltants del Parc Nacional de Ranomafana.

EI20130912_MG_2690

La destrucció de l’habitat és la major amenaça per a la supervivència del lèmur de nas ample. Inclou la destrucció de les selves pluvials ja sigui per causa de l’agricultura de tala i crema, o per la tala intensiva del bambú. També se’l caça en algunes àrees.

Està classificat com en “Perill Crític d’Extinció” a la llista IUCN del 2002 i es troba a l’Apèndix I de CITES.

Critically Endangered

També es va incloure a la llista dels 25 primats en major perill d’extinció del món (anys 2002, 2004, 2006, 2008 i 2010) publicada per la Conservation of Nature Species Survival Commission Primate Specialist Group (IUCN/SSC PSG), la International Primatological Society (IPS), i per Conservation International (CI). Es calcula que té una població d’entre 100 i 160 exemplars.

Also posted in Madagascar, Notícies Tagged , , |