Tag Archives: News

Nova galeria: Uganda

Ja podeu visitar la galeria d’Uganda, plena de fotografies de les diferents espècies que vem veure, algunes d’elles en perill d’extinció, com per exemple els Rinoceronts Blancs, altres d’endèmiques, com l’Abellerol gola-roig (Merops bulocki), el Turac gegant (Corythaeola cristata) i el Calau de galtes grises (Bycanistes brevis); per no oblidar-nos dels emblemàtics Goril·les de Muntanya i dels Ximpanzés.

A Uganda s’hi poden veure més de 1.000 espècies d’ocells. Nosaltres en vem veure unes 350, però no va ser possible fotografiar-les totes, només una petita part, doncs la distància i les condicions de llum dels llocs més frondosos no sempre ho permetien.

El nostre itinerari va incloure els següents punts:

  • Mabamba Swamp, a prop d’Entebbe, la capital, on vem poder veure el Bec d’esclop (Balaenicepx rex), una extrany ocell de gran tamany que viu a aquests aiguamolls.

  • Llac Mburo
  • Bwindi NP. El dia de la nostra arribada vem fer una caminada per a veure ocells, destacant el Turac gegant (Corythaeola cristata). L’endemà vem fer un trecking per a cercar goril·les de muntanya (Gorilla beringei beringei). Per una part vem tenir sort, perquè no estaven gaire lluny, però per una altra, la hora que et deixen estar amb ells no va cundir gaire, doncs no paraven de vellugar-se per la selva i els vem haver d’anar seguint per un terreny bastant inclinat i difícil.

  • Queen Elizabeth NP – L´únic lloc on vem veure lleons. També hi vem veure els endèmics Fredeluga del Senegal (Vanellus senegallus) i el bubú dels papirs (Lanarius mufumbriri), aquest darrer molt amagat en un canyissar de plantes de papirus, el seu hàbitat natural.

  • Kibale NP. On vem fer el trecking per a veure els ximpanzés (Pan troglodytes). Gairebé tota l’estona van estar a dalt dels arbres, i sense parar de vellugar-se, però al principi van baixar a terra un parell d’exemplars que ens van donar una mica de joc. Al trecking per a buscar els ximps, hi ha diversos grups de gent que busquen de manera separada, però quan un grup troba la família de ximpanzés, aleshores el guia avisa a la resta de guies i s’ajunten els grups, podent arribar a ser més de 50 persones per a un únic grup de ximpanzés, la qual cosa és una mica agobiant per a uns i altres.

  • Kibale Swamp, circuit circular al voltant d’un aiguamoll/llac molt productiu pel que fa a visualització d’espècies d’ocells i d’alguns micos: el Cercopitec de cua vermella (Cercopithecus ascanius), el Còlob vermell (Piliocolobus), etc…
  • Murchison Falls NP: on vem fer un passeig en barca d’anar i tornar al peu de les cascades, i on vem poder veure moltes espècies, entre elles l’Alció gegant africà (Megaceryle maxima) i el Duc pescador de Pel (Scotopelia peli), com a les més especials. A la resta del parc vem veure també un gran nombre de mamífers: elefant africà (Loxodonta africana) , oribí (Ourebia ourebi), hipopòtam (Hippopotamus amphibius), Antílop aquàtic (Kobus ellipsiprymnus) i la Mona vermella (Erythrocebus patas) , entre d’altres.

  • Ziwa Rhino Sanctuary: una reserva on recuperen i protegeixen rinoceronts blancs (Ceratotherium simum) amb l’objectiu de re-introduïr-los en el futur als parcs Naturals d’Uganda. És un projecte a llarg termini. En l’actualitat en ténen 19 i nosaltres vem poder veure una femella (“Nandi”) i una cria d’1 any: (“Sonic”). Per a mi va ser un moment molt especial el poder estar tan a prop d’un animal que està en una situació extrema de perill d’extinció.

Espero que us agradin les fotografies que he sel·leccionat per a crear aquesta galeria.

Fins al proper viatge…

Posted in Àfrica, Galeries, Notícies, Uganda Also tagged , , , , , , |

Nova Galeria: Borneo

Ja teniu disponible la galeria de Borneo, on trobareu fotografies, entre d’altres, d’algunes espècies en perill d’extinció, com poden ser els orangutans, els elefants pigmeus o els micos nariguts.

El nostre viatge a Borneo es centrà en la zona de Sabah, que pertany a la part de Malàisia de l’illa.

El recorregut va incloure els llocs següents:

  • Mount Kinabalu NP. La nostra visita a aquesta zona va estar limitada a l’ària de serveis del parc pel tancament temporal de la majoria dels camins degut a un terratrèmol i unes esllevissades posteriors produïdes per unes plujes torrencials. Alguns dels camins ja han estat oberts a principis de desembre de 2015, però la zona de Mesilau, on hi havia les plantes carnívores que voliem veure segueix tancada i no hi ha data d’obertura prevista.

EI20150701-5107

  • Pooring Hot Springs, on vem veure la Rafflesia, la flor més gran i estranya del món, de la que ja us vaig donar més detalls al meu post anterior.

  • El Centre de Rehabilitació d’Orangutans a Sepilok, fundat al 1964, es dediquen a la recuperació i reintroducció al món natural, d’orangutans orfes.

  • Riu Kinabatangan i els seus afluents, on vem poder observar d’aprop, des d’una barca, a un grup d’elefants pigmeus de Borneo, banyant-se al riu. Aquest és un dels pocs llocs on viu el mico nassut (Nasalis larvatus), endèmic de Borneo i que està en greu perill d’extinció, doncs depèn exclusivament d’aquest fràgil hàbitat, molt amenaçat per la indústria de l’oli de palma.

EI20150708-7350

  • Danum Valley Conservation Area, 438 quilòmetres quadrats de selva primigènia, pràcticament intacta… un paradís en el que vem poder veure orangutans (Pongo pygmaeus) i langurs vermells (Presbytis rubicunda) en estat salvatge, entre d’altres.

EI20150711-7535

  • Tabin, bosc secundari (ja no és el que era), però vem poder veure gibó de Müller o gibó gris (Hylobates muelleri), dos tipus de llúdria: la llúdria de Sumatra (Lutra sumatrana) i la Llúdia de l’Índia (Lutra perspicillata) entre d’altres animals interessants.

EI20150714-7857

  • Sepilok Rainforest Discovery Center, molt a prop del Centre de Rehabilitació d’Orangutans de Sepilok, és un centre d’interpretació de la natura. Hi ha diverses torres i pasarel·les d’observació sobre la selva de Kapili-Sepilok. El jardí botànic recull una bona mostra de la flora de Borneo. Aquí també vem poder veure orangutans i calaus.

EI20150717-8792

Les fotografies seleccionades volen ser una representació de les espècies que ens vem trobar al llarg del recorregut.

Espero que us agradin.

Fins aviat!

Esther

Posted in Àsia, Borneo, Galeries, Notícies Also tagged , , , , , , |

Borneo… ben aviat!!!

Hola a tots,

Com alguns ja sabeu, aquest estiu vaig viatjar a Borneo, concretament a la regió de Sabah, al nord de l’illa.

Altre cop la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc…

Mentrestant, aquí us deixo un parell de regalets… (bé tres):

  • Un Orangutà (Pongo pygmaeus) del Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre. Allí es dediquen a rehabilitar i reintroduir orangutans orfes o confiscats. Els joves reben totes les cures necessàries a la maternitat, mentre que quan es fan grans passen a viure lliurement a la Sepilok Forest Reserve. Dos cops al dia s’ofereix menjar en unes plataformes als orangutans lliures. Quan hi ha abundància de menjar, són pocs els que s’acosten a menjar, però aquest complement és important per a la seva supervivència a l’època seca, quan hi ha escassetat.

Orangutà

  • Un grup d’elefants pigmeus de Borneo (Elephas maximus borneensis) banyant-se i ofegant-se els uns als altres al riu Kinabatangan. Quan vem arribar al Kinabatangan Jungle Camp ens van dir que hi havia un grup d’elefants a prop, riu avall, que s’estaven allunyant (havien estat voltant pel KJC mateix pocs dies abans – encara es veien les marques i restes). Era el dia perfecte per anar a veure’ls. Els elefants estaven menjant a la vora del riu i van començar a banyar-se i a jugar a l’aigua, fins i tot ofegant-se els uns als altres.

Pigmy elephant

  • Una Rafflesia, la flor més gran i una de les més estranyes del món: és paràsita, no té fulles, ni tiges; triga uns 9 mesos a formar-se i obrir-se i un cop oberta només triga una setmana a fer-se malbé. A la foto podeu veure una d’un sol dia (dreta), les restes d’una feta malbé (centre) i una que encara s’està formant (esquerra). La de la foto (Rafflesia Keithii) feia uns 65 cm. mentre que l’espècie més gran pot arribar a fer 90 -100 cm. de diàmetre

EI20150703-5221

Ben aviat publicaré la galeria sencera de Borneo i us explicaré més coses d’aquest fantàstic viatge.

Moltes gràcies per la vostra paciència!

Salutacions,

Esther

Posted in Àsia, Borneo, Notícies Also tagged , , , , , , , , , , , |

Nova Galeria: Etiòpia

Ja podeu visitar la galeria d’Etiòpia, on trobareu espècies tan emblemàtiques com el llop d’Etiòpia, del que ja us en vaig fer un post, o el papió Gelada, ambdues endèmiques d’aquest país.

Durant el nostre viatge vem visitar els següents llocs:

  • Awash NP, on vem trobar un gran nombre d’ocells, i d’entre els mamífers, destacar el Beisa Oryx.

EI20140908-5497_EI

EI20140911-6287_EI

  • Wondo Genet, un bon lloc per a veure aus, entre les que destaquen el White-cheeked Turaco i el Silvery-cheeked Hornbill, com a les més espectaculars.
  • Abiyata-Shala NP, on hi ha diverses espècies de Hornbill.
  • Bishangari Lodge, de difícil accés, a la vora del llac Langano, està envoltat de vida i natura. Una àliga pescadora volta per allà, però malauradament no vem poder fotografiar-la.
  • Llac Zeway. Hi ha un port de pescadors, i hi abunden els pelicans, marabús i altres aus aquàtiques. A prop hi ha el llac Koka, on també hi ha força aus aquàtiques.

EI20140916-9091_EI

  • Debre Libanos. De camí al monestir hi ha un grup de Gelades. Va ser difícil acostar-s’hi, perquè la gent (nens i adults) els tiren pedres i els Gelades aquí són molt desconfiats.
  • Llac Tana. Hi ha diverses illes amb temples, però no està permesa la entrada a les dones, així que vem anar a visitar una església ortodoxa a l’altre costat del llac. Les pintures són impressionants. Aquí us presento un Sant Jordi… amb drac i tot!

EI20140919-9685

  • Gondar. Vem visitar una església i el castell.
  • Simien Mountains, darrer destí del nostre itinerari, on vem veure els Papions Gelada, que són més grans i peluts que els de Debre Libanos, i molt més confiats que aquells; en ser un Parc Natural aquí ningú no els molesta. Altres espècies destacades són el Trencalòs i la Cabra Ibex.

EI20140921-0134_EI

El viatge va ser al mes de Setembre, el final de l’època humida, és per això que vem trobar el paisatge majoritàriament de color verd intens, molt diferent de la imatge d’Etiòpia que jo tenia.

Espero que les fotos siguin una bona representació de la biodiversitat del país, i que us agradin.

Posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , , , , , |

Etiòpia… ben aviat!!!

Hola a tots,

Com alguns ja sabeu, el passat mes de setembre vaig viatjar a Etiòpia.

Per diversos motius (professionals, personals i tècnics), la galeria amb les fotos s’està fent esperar… però ja queda poc… molt poc… de fet, ja he fet la sel·lecció de fotos i ja les estic preparant perquè les pogueu veure al web ben aviat.

tic, tac, tic, tac…

Mentrestant, aquí us deixo un regalet… un Gelada Baboon de les Simien Mountains!

… fins aviat!!!

 

Posted in Àfrica, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , |

Espècies en perill: La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis)

La mona verda de les muntanyes de Bale (Chlorocebus djamdjamensis), descoberta al 1902, és un dels primats menys coneguts d’Àfrica. Com les altres espècies de cercopitecus ténen dimorfisme sexual, éssent els mascles una mica més grans que les femelles, tenint els genitals de color brillant.

EI20140913-7690

D’hàbits diürns, passen la major part del temps menjant. La seva dieta està basada principalment en el bambú de les terres altes africanes (Arundinaria alpina) a l’època plujosa (el 77% de la seva dieta), menjant també alguns fruits en l’època seca. Flors i insectes completen la seva dieta.

 

Endèmica de les Montanyes Bale a Etiòpia, sembla ser que viu exclusivament als bambussars, trobant-se a les terres altes fins als 3.000 metres d’altitud.

La mona verda de les muntanyes de Bale està classificada com a “Vulnerable” a la llista IUCN i es troba a l’Apèndix II de CITES.

vulnerable 2

La principal amenaça a la que ha de fer front la mona verda de les muntanyes de Bale és la pèrdua del seu habitat: les poblacions humanes que no deixen de crèixer a Etiòpia, la conversió de terres per a l’agricultura, els incendis forestalls i la tala forestal estan reduïnt els boscos de bambú dels que en depèn.

El futur de la mona verda de les muntanyes de Bale depèn estretament de la conservació i l’explotació sostenible dels bambussars on viu.

Posted in Àfrica, Espècies en perill, Etiòpia, Notícies Also tagged , , , , , , , , , , , , , , |

Aus marines al Regne Unit

Als darrers mesos no he tingut temps per a escriure cap post per al blog, sempre hi havia quelcom més urgent per fer o, simplement, la voràgine diària feia que no hi pensés. Així que us en demano perdó.

A meitat de Juny vaig passar uns dies a Northumberland (Regne Unit) amb l’objectiu principal de visitar les Illes Farne. També vem aprofitar per a visitar una reserva natural al sud d’Escòcia i algun que altre indret de la zona. Voliem fotografiar les aus marines que crien a la zona a l’estiu.

EI20140617_MG_3533

Les Illes Farne es poden visitar gràcies a les excursions en els vaixells que surten des del port de Seahouses. No sempre s’hi pot desembarcar, l’estat de la mar i les marees tot sovint no ho permeten.

Hi ha diverses companyies de vaixells que fan tours d’aquesta mena. Nosaltres ens vem decidir pels d’En “Billy Shiel”, que ens permetien passar unes hores a les illes. Hi vem anar 3 vegades. El primer dia (un dissabte) vem fer el tour anomenat “All day Bird Watch”, que dura unes 6 hores i vem poder desembarcar a les 2 illes més grans: Staple Island i la Inner Farne. Hi havia força gent, aproximadament unes 200 persones o fins i tot més (massa per al nostre gust). Sort que haviem reservat per internet… el tour també incloia una ruta en vaixell al voltant de les illes petites, el que ens va permetre veure les colonies de cria des de l’aigua i acostar-nos a diversos grups de foques grises (halichoerus grypus) que descansaven sobre les roques de les illes més petites.

A Staple hi havia: corb marí emplomallat (phalacrocorax aristotelis), frarets (fratercula arctica), gavina vulgar (larus ridibundus), gavots (alca torda), somorgollaires (uria aalge),…

EI20140616_MG_2185

A Inner Farne vem veure tres tipus diferents de xatracs: el xatrac comú (sterna hirundo), Xatrac bec-llarg (sterna sandvicensis) i el xatrac àrtic (sterna paradisaea), a més de frarets, gavots, somorgollaires…

EI20140614_MG_0064

El segon dia vem decidir oblidar-nos de les Farne (vem suposar que el diumenge encara estaria més ple) i vem anar a St. Abb’s Head, una reserva natural situada al sud d’Escòcia, a pocs quilòmetres de Berwick-upon-tweed, població on ens allotjavem en un B&B.

Vem fer la ruta per la reserva a peu, el que ens va permetre gaudir del paisatge i fer fotos a algunes de les orquídees que hi vem trobar.

EI20140615_MG_0818

A prop del far, vem coincidir amb 2 espanyols que hi havien anat en cotxe per a fer fotografies a les aus des dels penya segats… De tornada, per un camí al costat d’un estany, vem poder gaudir de la companyia d’una família de cigne mut (cygnus olor).

EI20140615_MG_0965

El tercer i quart dies, vem tornar a anar a les Farne amb els vaixells d’En Billy Shiel. Malhauradament cap dels dos dies, no va ser possible desembarcar a Staple, a causa de l’estat de la mar, així que el vaixell va sortir una mica més tard, va fer una volta més llarga entremig de les illes (tornant a visitar les foques) i va fer una parada més llarga a Inner Farne. Vem aprofitar l’estona que vem estar al matí al port per a fotografiar uns eiders (somateria mollissima) que hi havia per allí.

EI20140616_MG_1178

El cinquè i darrer dia, vem tornar a St. Abb’s Head i vem aprofitar tot el dia per a fer fotografies a les aus que niuaven als penya-segats: fulmars (fulmarus glacialis), gavineta de tres dits (rissa tridactyla), gavià argentat de potes roses (larus argentatus), gavià fosc (larus fuscus)… entre d’altres.

EI20140618_MG_4611

Espero poder pujar al web una nova galeria ben aviat. Us en mantindré informats.

Posted in Aus, Notícies, Regne Unit Also tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , |

Extremadura

El passat mes d’abril vaig anar a Extremadura, on vaig visitar el Parc Nacional de Monfragüe i els seus voltants; les planures de Cáceres; els Barruecos; La Serena i també vaig fer una sessió d’amagatall en un dels que té instal·lats Photo Raptors a la Sierra de San Pedro, a prop de la frontera amb Portugal.

El Parc Nacional de Monfragüe ens va donar l’oportunitat de veure un gran nombre d’espècies nidificants. És un lloc excel·lent per a fer-hi observació d’aus, fins i tot des dels mateixos aparcaments que hi ha al llarg de la carretera que travessa el parc. Allí vem poder observar: Cigonya blanca (ciconia ciconia), cigonya negra (ciconia nigra), voltor comú (gyps fulvus), voltor negre (aegypius monachus), aufrany (neophron pernopterus), duc (bubo bubo), àliga calçada (hieraaetus pennatus) i àliga imperial ibèrica (aquila aldalberti), entre d’altres.

Monfrague

A les planures de Cáceres vem poder observar sisó (tetrax tetrax) i pioc salvatge (otis tarda). També vem veure algun gaig blau (coracias garrulus).

La visita a Los Barruecos va ser una mica estressant: hi havia gran quantitat de gent (espanyola) que no tenia el mínim respecte per la natura. No hi havia ningú vigilant, i la majoria de gent cridava, corria o s’acostava massa als nius, tot i els cartells que hi havia. Era evident que estaven molestant a les cigonyes, doncs n’hi havia força que marxaven volant en quan se’ls acostava la gent, deixant el niu sol, la qual cosa podia posar en perill la niuada. El lloc és preciós, però si la presió humana és sempre així…

EI20140417_MG_7818

La sessió de matí a l’amagatall de Photo Raptors va ser fantàstica. Era la meva primera experiència en un amagatall d’aquest tipus;  n’havia fet alguna en amagatall portàtil, en menjadora, però res a veure. Aquest amagatall dóna la possibilitat de girar-lo per a escollir el fons i la direcció de la llum, i com que té 2 pisos, es pot escollir també si et poses a dalt o a baix. La part de dalt és millor per a fer fotografies de vol, i la de baix per a fer les aus arran de terra… vem escollir a baix. Al principi semblava que no baixava res… però al cap d’una mitja hora van venir primer, un corb (corvus corax) i tot just deprès una àliga imperial ibèrica (aquila aldarberti). A partir d’aquí, la cosa es va anar animant i van començar a baixar algun voltor negre (aegypius monachus), voltors comuns (gyps fulvus) i un aufrany (neophron pernopterus).

Black Vulture

El nombre de voltors, tant comuns com negres va anar augmentant, i era molt curiós veure com medien les seves forces entre ells, per a decidir qui començava a menjar les despulles que els havien deixat. En ocasions era suficient amb acostar-se l’un a l’altre, era evident quin era el més experimentat, i l’altre reculava o s’apartava com acceptant la inferioritat. En d’altres ocasions la diferència de forces no era tant evident, i els calia obrir les ales i de vegades aixecar una de les potes, com ensenyant les “armes”. Finalment, en aquells casos en que les forces estaven més equilibrades, calia fer-se una petita esbatussada, en l’aire molt a prop del terra, generalment amb les potes per davant… mai no va arribar a més.

Griffon Vulture

Un petit grup de garsa blava (cyanopica cyanus) també ens va fer una curta visita.  Uns milans negres (milvus migrans) van fer unes quantes incursions en parelles, i l’àliga imperial ibèrica va tornar uns quants cops. Un petit grup de pardals van venir a recollir plomes per als seus nius.

Tenir totes aquestes espècies tant a prop, i veure com interactuaven entre elles va ser una experiència molt interessant i que recomano a tothom.

Posted in Aus, Extremadura, Notícies Also tagged , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , |

Espècies en perill: Lèmur de nas ample (Prolemur simus)

El lèmur de nas ample (Prolemur simus) es l’espècie més gran dels 3 lèmurs del bambú.

EI20130912_MG_2655

La seva dieta està basada principalment en el bambú gegant (Arhariostachys madagascariensis). Una petita part de la seva dieta (5%) la constitueixen altes espècies de bambú, fruites i altes aliments (terra i bolets).

Endèmic de Madagascar, en l’actualitat la seva distribució es restringeix a diverses àrees de dins i dels voltants del Parc Nacional de Ranomafana.

EI20130912_MG_2690

La destrucció de l’habitat és la major amenaça per a la supervivència del lèmur de nas ample. Inclou la destrucció de les selves pluvials ja sigui per causa de l’agricultura de tala i crema, o per la tala intensiva del bambú. També se’l caça en algunes àrees.

Està classificat com en “Perill Crític d’Extinció” a la llista IUCN del 2002 i es troba a l’Apèndix I de CITES.

Critically Endangered

També es va incloure a la llista dels 25 primats en major perill d’extinció del món (anys 2002, 2004, 2006, 2008 i 2010) publicada per la Conservation of Nature Species Survival Commission Primate Specialist Group (IUCN/SSC PSG), la International Primatological Society (IPS), i per Conservation International (CI). Es calcula que té una població d’entre 100 i 160 exemplars.

Posted in Espècies en perill, Madagascar, Notícies Also tagged , |

Bon Any 2014!!!

2014

El 2013 ha tornat a estar un any dur per a molts.

Hi havia força gent que desitjava deixar-lo enrere i començar un any nou… Ja el tenim aquí!!!

Ja podem passar plana i començar-lo amb il·lusió.

Que la il·lusió del canvi d’any ens doni empenta per a afrontar els problemes amb nous ulls, força i coratge.

Molt bon any 2014 a tothom!!!

Posted in Macro, Notícies Also tagged , , |