Category Archives: [:ca]Notícies[:es]Noticias[:en]News[:]

Nova Galeria: Madagascar

M’ha costat una mica més del que em pensava, però finalment ja he acabat la sel·lecció de fotografies de Madagascar, i ja podeu fer-los un cop d’ull a la nova Galeria.

Bàsicament hi trobareu part de la gran biodiversitat que vem poder veure i fotografiar, i alguna fotografia de païsatge, com aquesta, de l’Avinguda dels Baobabs:

Avenue des Baobabs

El viatge va ser fantàstic i voldria repetir abans no desapareixi el que encara queda. Us deixo el contacte del nostre guia, l’Olivier, a la planta d’Enllaços, per si us animeu.

No dubteu en deixar els vostres comentaris, són benvinguts.

Fins aviat!

Esther

Also posted in Galeries, Madagascar

Bon Any 2014!!!

2014

El 2013 ha tornat a estar un any dur per a molts.

Hi havia força gent que desitjava deixar-lo enrere i començar un any nou… Ja el tenim aquí!!!

Ja podem passar plana i començar-lo amb il·lusió.

Que la il·lusió del canvi d’any ens doni empenta per a afrontar els problemes amb nous ulls, força i coratge.

Molt bon any 2014 a tothom!!!

Also posted in Macro Tagged , , , |

Madagascar… Ben aviat!

Al setembre passat vaig passar 3 setmanes a Madagascar, l’illa més gran d’Àfrica i la quarta en tamany del món (éssent una mica més gran que França).

Vem visitar diferents parcs naturals del centre de l’illa amb l’objectiu de gaudir al màxim de la poca natura que queda intacta, doncs el país pateix una important deforestació.

La deforestació a Madagascar és el resultat de tres activitats: l’agricultura de tall i crema (per a crear camps d’arròs), la ramaderia (el zebú no menja herva seca i la cremen perquè torni a sortir, verda) i la producció de llenya i carbó per a cuinar.

Cada any, una tercera part de Madagascar es crema. Nosaltres ho vem poder constatar, no hi havia dia que no veiessim fum a l’horitzó o passessim al costat d’un o més camps acabats de cremar. El que un dia era l’illa verda ara és l’illa vermella (pel color de la seva terra).

La destrucció de l’hàbitat original fa que la majoria d’espècies úniques de Madagascar (+75% són endemismes, és a dir, no es troben enlloc més) estiguin en greu perill d’extinció. És per això que em sento realment afortunada d’haver pogut veure unes quantes d’aquestes espècies i en alguns casos, fins i tot fotografiar-les.

Indri

La galeria de Madagascar us mostrarà un recull de la fauna, flora i païsatges que vem trobar al llarg de la nostra ruta… i espero poder-vos-la ensenyar ben aviat!!!

Also posted in Àfrica, Madagascar Tagged , , , |

Noves fotos a la galeria “Macro”

Un breu missatge per a comentar-vos que he afegit unes quantes fotos noves a la galeria “Macro“.

Espero que us agradin.

Edelweiss

Bon estiu a tots!

Also posted in Galeries, Macro

Nova Galeria: Macro

Hola a tots!

Ja podeu visitar la nova galeria “Macro” on trobareu un recull de fotografies fetes amb aquesta tècnica, i que anirà creixent amb noves fotografies amb el temps.

EI20110702-6732

Fins ara, totes les galeries feien referència als llocs que he anat visitant, i quedaven fora de la selecció les fotografies que us mostro aquelles fetes més a prop, que té més sentit juntar en una galeria temàtica. Per això, l’antiga secció “Galeries” es divideix en dos, que passen a dir-se “Llocs” i “Temes“.

Espero poder afegir noves galeries i fotografies a aquesta nova secció, ben aviat.

Desitjo que us agradin i espero que us animeu a deixar els vostres comentaris.

Also posted in Galeries, Macro Tagged , , , , , , |

1 any i + 1000 visites!!!

Hola a tots/es!

Em fa molta i·lusió anunciar-vos que al mes de Març aquest web va fer 1 any, i no tant sols això, sino que en pocs dies després es van sobrepassar les 1000 visites!!!

Ni en els meus millors somnis hagués imaginat que tindria tantes visites en un any… el públic al que anava dirigit aquest web són els meus familiars, amics i coneguts… però sembla ser que també hi ha força gent encuriosida que accedeix al web des de diferents països del món.

Gràcies al Google analytics puc veure que tot i que la majoria de visites són de gent d’Espanya, hi ha un gran nombre de gent d’Estats Units que també ha passat per aquí (deu ser pel fet que treballo en una empresa Americana, i de tant en tant penjo alguna foto a la intranet de l’empresa).

El mapa parla per sí sol:

I per als que no vagin forts en geografia, els països marcats en verd són (entre parèntesi el nombre de visites): Espanya (776), Estats Units (124), Regne Unit (17), Suïssa (7), Alemanya (7), India (6), Polònia (6), Xile (5), Noruega (5), Brasil (4), Argentina (3), Bolivia (3), Xina (3), França (3), Itàlia (3), Mèxic (3), Aràbia Saudita (3), Bèlgica (2), Canadà (2), Indonèsia (2), Marroc (2), Nova Zelanda (2), El Salvador (2), República Dominicana (1), Geòrgia (1), Islàndia (1), Eslovènia (1), Turquia (1) i no hi ha dades d’ubicació per a 7 visites.

Moltes gràcies a tots els que heu visitat el web, i als que ho esteu fent ara, per a ajudar a engrossir aquesta llista de visites.

Si voleu que us enviï un correu quan penji una nova entrada, només heu d’omplir el formulari que trobareu a la pestanya “Contacte”. Els que ja l’esteu rebent, si el voleu seguir rebent, tranquils… no heu de fer res.

Fins aviat!

Esther Inglada

Història d’una foto: La Joia Maragda

L’any 2008 vaig visitar Eslovènia, concretament la zona de l’oest (Parc Nacional del Triglav, Alps Julians i Ruta Maragda) i el sud (coves del carst), a més de passar un parell de dies a la capital, Ljubljana.

El que més em va agradar va ser l’oest: els païsatges, el color de l’aigua dels rius… us ho recomano si sou uns enamorats de les fotografies de païsatge (o, simplement, del païsatge)

Quan ja estavem gairebé al final de la “Ruta Maragda” vem trobar aquesta veritable “joia” gràcies al propietari de la casa on ens vem allotjar un parell de dies, el Sr. Kolman (un home encantador), que ens la va recomanar. A la guia que duiem tot just l’anomenavem i hauriem passat de llarg, de no ser per ell.

10mm, f18, 30 seg., ISO 100, filtre polaritzador i trespeus.

Es tracta de la “Slap Kozjak” (cascada Kozjak).

Amb només uns 15 metres d’alçada, impresiona no per la seva alçada, sino per la seva bellesa. L’aigua ha anat erosionant les roques dels voltants al llarg dels segles, formant una espècie de semiesfera o semicova, trencada per la part superior, per on cau l’aigua.

La humitat de l’ambient és molt alta i les roques fosques (gairebé negres) que l’envolten s’han cobert d’una fina capa verda, a joc amb el color de l’aigua.

Jo l’anomeno “La Joia Maragda”, perquè per a mi és una petita joia que va empapar la meva retina de color verd maragda, aquest vert que tant m’agrada, que sempre recordo i que em dóna una gran sensació de tranquilitat quan el torno a mirar.

El verd és un dels meus colors preferits. Suposo que per això, m’agraden especialment aquesta foto, i la del post anterior.

Hi ha algun color que us agradi especialment? Quin?

Also posted in [:ca]Eslovènia[:es]Eslovenia[:en]Slovenia[:], Història d'una foto, Making off Tagged , , |

Història d’una foto: Astrantia major

Aquesta fotografia que us presento avui, Astrantia major,  no la trobareu en cap de les galleries d’aquest web (de moment), perquè no correspon a cap “gran viatge”, sino que la vaig fer durant un Taller practice de Fotografia de Flora Pirinenca, de l’Oriol Alamany, del 1 al 3 de Juliol de 2011, a la Cerdanya (Pirineu Català). Potser us soni d’haverla vista a les meves galleries de Fotonatura i Whytake.

Ens dirigiem a un prat ple d’orquídees i, al començament del camí, vaig descobrir aquesta curiosa i espectacular flor. Era la primera vegada que la veia i no savia de què es tractava, però em va cridar molt l’atenció i vaig parar per a fotografiar-la.

Es trobava a prop d’un arbust I estava mig al sol I a l’ombra, així que vaig treure el “xino” (el meu petit reflector “made in Hong Kong” que em van regalar en un stand del Sonimagfoto per fer de “traductora espontànea” angles-castellà-anglès), per a il·luminar-la més adecuadament (bé, això és un dir, perquè el reflector és de molt mala qualitat I reflexa el llum d’una manera molt especial) I vaig començar a jugar amb la profunditat de camp per a aconseguir l’enfoc sufficient a la flor, sense malmetre el fons.

Sense gairebé adonar-me, vaig passar més d’una hora amb ella, intentant captar tota la seva bellesa I tots els seus detalls. Va ser un petit parentesi de relax I d’abstracció de la realitat.

A mi m’agrada molt el resultat, I espero que a vosaltres també us agradi.

100 mm, f 5.0, 1/400 s., ISO 100, Mode manual, Medició Puntual, Trespeus, Reflector i Disparador.

Al grup hi havia un botànic qui em va dir de què es tractava I després, a casa, gràcies a Sant Google I Santa Wikipèdia vaig averiguar la resta… Es tracta d’una astrància major (Astrantia major), espècie de la família de les apiàcies (de la que també en formen part: l’api, l’anet, les pastanagues I el fonoll, entre d’altres).

Unes setmanes més tard vaig tornar a la zona I em vaig acostar al lloc on estava aquesta flor, amb l’esperança de tornar-la a veure, però ja era tard… la planta s’havia assecat I ja no hi quedava res.

M’agradaria tornar-la a veure (I fotografiar-la). Hauré d’esperar a principis d’estiu.

Also posted in Història d'una foto, Making off Tagged |

Història d’una foto: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

Aquesta vol ser una nova secció dins del meu blog, en la que us explicaré la història d’una foto en concret: on la vaig fer i les circumstàncies que l’envolten.

I per començar aquesta secció… que millor que fer-ho amb una de les meves primeres fotos: Cavalls islandesos de camí a Landmannalaugar

1/320 s, f/4,5; ISO 100, 70 mm

Si us llegiu la meva presentació veureu que tot just acabava de començar a afeccionar-me a la fotografia de natura quan vaig fer aquesta foto, el juliol del 2007. El meu primer viatge fotogràfic va ser un “workshop” de fotografía a Islàndia, amb l’Iñaki Relanzón, pocs mesos després de comprar la meva primera càmera rèflex digital i d’haver fet un curset de cap de setmana d’iniciació a la fotografia, als Aiguamolls de l’Empordà amb l’Iñaki.

Feia pocs dies que estavem a Islàndia i ens dirigiem a Landmannalaugar. Haviem fet algunes parades en el camí per a fer fotos del païsatge, i en una d’aquestes parades ens trobavem en un lloc estret, fent fotos. Va venir un tot terreny, que va parar, i la gent que hi anava a dins ens va dir que haviem de sortir d’allí, que en pocs minuts passaria un ramat de més de 100 cavalls que transportàven d’un lloc a un altre i que, com que el lloc on erem era estret, podia ser perillós… L’iñaki ens va fer recollir i nosaltres, resignats, li vem fer cas. Vem pujar a les furgonetes i vem seguir endavant.

Vem arribar a una vall ampla i, tot d’una, l’Iñaki va parar la furgoneta i ens va donar quatre instruccions per a fer les fotos als cavalls: no vellugar-nos del costat de la furgoneta perquè podia ser perillós,… i alguna cosa més que no recordo. En pocs minuts vem començar a veure els cavalls, i el cor em va començar a bategar com mai… l’adrenalina corria per les meves venes i tot em tremolava.

Com si estiguessim al Far-West, un grup de vaquers (islandesos) conduïen el ramat: uns al davant, uns enmig i uns altres al darrera. Venien trotant… ràpid. Un cop van arribar a l’alçada de la furgoneta, el grup es va obrir, i uns cavalls van passar pel davant nostre (a tocar!) i els altres per darrera del vehicle.

Van ser 3 minuts intensos entre la primera i la darrera foto.

Una experiència inolvidable!!!

Si voleu que inclogui en aquesta secció alguna fotografia en concret, no deixeu de fer-m’ho saber mitjançant un comentari en aquesta entrada del blog o fent servir el formulari.

Fins aviat!

Also posted in [:ca]Islàndia[:es]Islandia[:en]Iceland[:], Història d'una foto, Making off Tagged , , |

Bon Any 2013!!!

Aquest 2012 ha estat molt dur per a tots, en general. La crisi econòmica ha colpejat a molta gent que ho ha passat francament malament.

Jo he tingut la sort que per a mi ha estat més o menys com els anteriors, però sóc conscient de tot el que està passant, i em preocupa.

Malhauradament, no sembla que la situació hagi de canviar radicalment al 2013 si tots nosaltres no hi fem res.

Per això, els meus desitjos són que tots aquells que es trobin en una situació complicada “vegin una llum que els guiï” per a sortir de la situació en la que es troben.

Què representa la llum? La llum representa una idea brillant, un esforç continuat, un desig que pot més que les penuries. Només amb il·lusió i esforç es pot tirar endavant.

La foto triada per a representar aquest desig la vaig fer el passat mes d’octubre a Noruega: “Aurora Vs. Contaminació lumínica”.

En aquesta foto, la llum verda de l’aurora competeix amb els colors daurats reflectits als núvols del fons i que no són sino contaminació lumínica. Representa també una lluita entre el bé i el mal, el ying i el yang.

Espero que en aquest 2013, tothom pugui trobar la seva “aurora” (verd=esperança) per a tirar endavant, passant per damunt de tots els problemes.

Us desitjo un molt feliç 2013!!!

Tagged , |